CATALUNYA

 

CATALUNYA

L’origen etimològic de Catalunya ha estat i encara avui en dia és un misteri per resoldre. Hi ha diverses teories sobre l’origen del gentilici “català” i el topònim de “Catalunya”. Una diu que Catalunya deriva de terra de castells i que hauria evolucionat des del mot català antic “castlà” que era com es denominava l’amo d’un castell, l’evolució d’aquest mot resultaria en les formes llatines de Catalania, Catalonia, o Catalaunia. Un altre teoria ens diu que deriva de “Ghotlandia” es a dir “terra de gots”  que els francs anomenaven “Gotia” al territori on sorgiria Catalunya. Altres autors consideren que Catalunya seria una derivació del mot “laketani” que era el nom d’una tribu ibèrica (el lacetans) que poblaven la Catalunya central. El mot laketani va evolucionar a “catelani”,”catelans” i finalment a “catalans” i d’aquí en sorgir “Catalania i Catalunya”. De fet el nom d’algunes comarques son una derivació del nom llatí de les tribus que hi habitaven com ceretans (Cerdanya), ausetans (Osona) o ilergets (Lleida). Una altre teoria ens diu que l’origen es troba en una tribu celta que s’anomenaven “catalauns” que estaven assentats a la Gàl·lica i que haurien emigrat al nord-est de la península ibèrica. De totes aquestes teories no n’hi ha cap amb proves concloents que donin suport a l’origen del nom de la nostre terra. Com ja us he dit tot un misteri.   

ORIGENS: LA BARRETINA CATALANA

LA BARRETINA CATALANA

 

Amb uns orígens ben misteriosos la peça de roba que ens identifica a tots els catalans es ni mes ni menys que la barretina, feta de llana en forma de bossa, de color vermell  amb un ribet negra al final.

Es creu que podria venir de la regió de Frígia que per el 1500 aC era el centre dels dominis hitites, per això es coneix com barret frigi arreu del mon. Si ens endinsem mes en la nit dels temps ens trobem vestigis de la nostre barretina tambe en els pobles etruscs en les peces d’art d’aquest poble hi trobem el barret frigi en les representacions de les amazones, una antiga nació de guerreres llegendàries, temudes per la seva destresa amb l’arc i el seu coratge i valentia.

Al voltant del segle IX aC en les terres de Israel i Palestina un obelisc negre de Shalmanaser III ens mostra els reis d’Israel i Gilzanu amb barretines i al rei Jehú esta acompanyat d’un seguici de servents amb el barret frigi.

Alguns historiadors parlen d’un origen gairebé tan antic com les mateixes civilitzacions i la barretina podria tenir un origen a l’Alt Egipte en època predinàstica o sigui entre cinc i set mil anys. Pobles que l’ han anat transmetent durant molts segles mitjançant el comerç, la guerra, la religió i la cultura.

En temps de l’imperi romà el barret frigi amb el nom de “pileus” l’usaven com a distintiu els liberatus ( els esclaus alliberats). Amb la caiguda de Roma , apareix un barret frigi en un mosaic de l’església bizantina de Sant Apol·linar el Nou a la ciutat de Ràvena: els mags d’Orient van adorar a Jesús i tots tres porten la barretina.

També va ser utilitzada com a símbol de llibertat  durant la guerra d’independència dels Estat Units i durant la revolució francesa ja en el segle XVIII i clarament se li dona un clar simbolisme de llibertat  i República. Es present en els escuts del Senat i de l’Armada dels Estats Units.

A Catalunya la barretina es començar a fer-ne ús per la segona meitat del segle XVII, fins la segona meitat del segle XIX, especialment en les grans ciutats on es va substituir per la gorra amb visera, per les zones rurals es va continuar usant fins el segle XX.

Actualment la barretina es considerada un símbol de  catalanitat i s’utilitza en acte folklòrics com poden ser ballades de sardanes o les figures del pessebre com el caganer.

Durant el segle XX els personatges que mes han popularitzat la barretina son sens dubte Jacint Verdaguer i Salvador Dalí.

Aquesta barretina, al barret mes antic d’Europa, que tan identifica al poble català es casualment el símbol de llibertat d’aquells pobles que han esdevingut una República lliure i democràtica desprès dels seus llargs i de vegades penosos processos.