LA CORBATA
L’ús de la corbata es
remunta a la segona meitat del segle XVII , amb la inclusió en el exercit del Rei Lluis XIV de França , de
un regiment croata.
Aquest regiment usava
aquest complement com a distintiu , d’aquí passar a nomes ser us per els
oficials francesos i posteriorment passar a la cort , ja com un signe de elegància.
Paral·lelament per
aquest temps començà a configurar-se el vestit masculí : la casaca (antecedent
de l’americana) , apareixen també les primeres armilles i es comença també a
introduir la corbata que en un principi no es feia el nus , sinó que
senzillament es posava al coll com una bufanda.
A partir de l’any
1740 es deixen de fer servir i son substituïdes per una mena de collar blanc emmidonat
amb una cinta de color negre i tot plegat rebia el nom de “ solitari o xorrera”.
En el segle XIX , s’institucionalitza
el seu us. Es l’època dels romàntics i comencen a sortir els dandis per qui la
corbata es converteix en un dels mes importants accessoris de la seva
vestimenta .
L’any 1812 apareix un
llibre editat per H. Le Blanc que portava com a títol “ L’art de fer-se el nus
a la corbata” en que explicava ni mes ni menys que 32 formes de fer-ho.
