ASSEGURANCES
Hi ha vestigis molt remots
de institucions que en un concepte molt mes ampli podrien ser qualificats com a
“assegurances”.
A Babilonia , des de el 4000
aC , els mercaders ja assumien el risc de pèrdua de les caravanes i concedien préstecs
a elevats interessos ,que eren reemborsables al final del viatge si tot acabava bé. Aquesta
practica va quedar legalitzada en el famós important compendi de lleis “ El
Codi de Hammurabi” , i segurament això servir d’antecedent a la legislació grega
referent als préstecs sobre els vaixells i les seves carregues, com les
associacions “Eranoi grega” o els “Collegia Funeraticia” dels romans.
L’origen de les assegurances
en el sentit mes estricte , comença amb
els contractes d’assegurances marítimes medievals, on l’assegurat venia la
mercaderia al assegurador , amb el compromís de tornar-la a comprar al port de destinació
, a un preu molt mes alt prèviament pactat.
En el any 1435 es promulga a
Barcelona , la “Ordenança de les Assegurances Marítimes” la mes antiga reglamentació
de que es te noticia , seguida de les compilacions franceses “Guidon de la Mer”
a l’any 1556, i “Ordonnance de la Marine” en el any 1681.
L’assegurança com institució
moderna neix a Anglaterra en el segle XVII. L’incendi de Londres (1666) ,
Nicolas Barbon crear una entitat asseguradora contra incendis la “Fire Office” que
en poc temps fou imitada per altres companyies com ”The Mercers Company”, (1698)
que fou la primera asseguradora de vida.
Avui en dia , les antigues assegurances
marítimes s’enquadren en branques mes amplies com poden ser els transports
terrestres i també els aeris. I les de vida actualment presenta moltes variants
com per cas de : mort, col·lectius , populars , d’invàlides i el d’accidents
amb una importància capital per ser obligatori en el treball, responsabilitat
civil i sobre tot el de vehicles.
