ELS COBERTS
Avui en dia quan anem a un restaurant trobem a la taula on ens hi disposem a gaudir de les excel·lències de la cuina lo que en hostaleria en diuen el parament o el mise en place que vol dir ni mes ni menys que tot al seu lloc. Normalment en una taula parada hi trobem per cada comensal, plats, copes, i coberts que segons la definició del diccionari de llengua catalana son el joc de cullera, forquilla i ganivet.
En els inicis els humans menjàvem amb les mans, en el àmbit de la transició del fet de menjar com un acte imprescindible per viure en el art de la cuina es tan antiga que no es pot datar històricament. Des de la prehistòria els homínids que varen descobrir el foc ja van esdevenir els primers cuiners en tota regla.
El ganivet
Fou el primer estri usat per menjar, tot i que era utilitzat mes com eina de caça, per tallar les pells tambe a la cuina tenia la seva utilitat. Grecs , romans i fins l’època medieval cadascú es portava el seu i no es fins el segle XVII que es posen a taula. En la cort francesa en temps del Rei Lluis XIII el Cardenal Richelieu aleshores secretari d’estat va creure que els ganivets que també eren armes i que cadascú portava apart de ser un perill que amb algunes discussions acabaven amb violència, hi havia la mala costum de al acabar de menjar els comensals es netejaven les dents amb la punta del ganivet, i es diu que va convèncer al Rei per arrodonir els ganivets i que ja es posessin a taula.
La cullera
Amb els primers assentaments i el desenvolupament de l’agricultura, es comencen a fer brous , verdures i menjars líquids com sopes i clar calia un estri adient. La cullera que ve de la paraula llatina “cochleare” que era una antiga mesura en grans.
A l’antiga Roma ja es feien servir dos tipus de cullera la major o ligula i la menor era anomenada cochlea que tenia un mànec en forma d’agulla que servia per punxar trossos de carn i tambe per obrir musclos
Fins el segle XIX era apart del ganivet el sol estri utilitzat en els àpats. el principal material per fer-les era la fusta , mes tard es començà a fabricar-les de ferro o acer recobert d’estany i per la gent amb mes poder i riquesa s’emprava or i plata.
La forquilla
L’últim estri que ha arribat a les nostres taules, es diu que va arribar en forma de punxó i que es va inventar en l’imperi Bizantí. La forquilla tal com la coneixem va néixer a França , l’església s’hi va oposar durant molts anys considerava que era un invent diabòlic. L’evolució va fer que aquest estri esdevingués el mes útil ja que serveix per aguantar quan es tallant les carns, per portar l’aliment a la boca sense embrutar-nos les mans.
Avui en dia ha evolucionat tant que hi ha molts tipus de forquilla, la forquilla d’entrada,se sol fer servir per els aperitius,la de taula que es mes gran ,la de peix mes ampla que la de taula, la de trinxar que te dues dents molt separades, la de postres que es mes petita i te de 3 a 4 dents, la de cargols que te dos pues i un llarg etc. De tot el que os pugueu imaginar.
La forquilla es va generalitzar a l’estat espanyol al segle XIX en concret va ser Barcelona on es va crear la primera industria en la fabricació d’aquest avui en dia indispensable utensili.
