LA BATALLADE L’ESQUIROL
El juliol de 1813 el capità
general de Catalunya Charles Mathieu Isidore
Decaen va `posar en marxa un pla per encerclar les tropes aliades que s’estaven
aplegant a Vi, capital administrativa i militar patriota. Mentre ell s’apropava
des de Barcelona pel Vallès, ordena al general Jean Maximilien Lamarque que s’hi
encaminés des de Olot. El punt de trobada havia d’ésser el poble de l’Esquirol.
El 8 de juliol, el general Lamarque, sortí d’Olot conduint una columna de 1500
francesos i uns tres-cents miquelets ,forçant el pas de la Salut, baixant cap a
l’Esquirol i avançant-se fins a Roda de Ter, on des de l’altre costat del riu
fou deturat per tres cossos d’exercit del general Josep Manso i Solà i del aristòcrata
i militar català Joaquim Ibañez-Cuevas i de Valonga, Baró d’Eroles i quart
marqués de La Cañada-Ibañez amb uns 8000 homes inclosos els miquelets i un
regiment rus just acabat d’arribar . el combat durà 9 hores.
El 9 de juliol,
replegant-se davant els aliats, va haver de defensar-se a la Salut durant dos
dies i quan els seus homes ja havien esgotat la munició, se’n va sortir gracies
a l’arribada d’una columna de reforç manada per el general Frèderic Auguste
Beurmann que arribava des de Amer. Els imperials van tornar a provar altre cop
de trencar les línies enemigues, però hagueren de desistir enfront la resistència
de les tropes insurrectes.
