EL CATALÀ
El text més antic conegut escrit
íntegrament en català és el “Llibre
dels jutges” conservat a l’Arxiu Diocesà de La Seu d’Urgell. Copiat entre
el 1060 i el 1080, es una traducció jurídica d’un codi de lleis de l’època visigòtica.
Destrona a les Homilies de Organyà com el text complet més antic. Es creu que
molt probablement va ser copiat pel prevere Traver Radolf.
El text literari o prosa mes antic són “Les Homilies d’Organyà”
de finals del segle XII o principis del XIII. És una col·lecció de vuit sermons
destinats a la predicació de l’Evangeli. Tot i no ser el text en català més
antic cronològicament és el primer gran text literari i religiós escrit
originalment en prosa catalana.
El primer document d’ús pràctic fou els
“Greuges de Guitard Isarn” (el senyor de Caboet) redactat pels voltants del
1105 per l’eclesiàstic Ramon de Cabó. És un text de caràcter jurídic on el
senyor Caboet reclama al seu vassall
Guillem Arnall la reparació de diverses ofenses i per l’incompliment de pactes.
És un text redactat directament des de la llengua parlada utilitzant gairebé integra
el català en un àmbit civil de relacions feudals.
Els primers fragments amb frases i
paraules aïllades les podem trobar des
de el segle IX en documents escrits en llatí medieval com el “Jurament de
Radulf Oriol” (1028 – 1047) o el “Jurament de Compareixença” on els testimonis
juraven fidelitat en una llengua que el poble entengués.
El català doncs va començar a aparèixer
en la llengua escrita al segle IX. Les paraules i construccions catalanes en
documents quotidians com testaments, actes o vendes així com l’aparició de topònims clarament catalans
ens indica que, tot i ser el llatí la llengua escrita el català ja era la
llengua del poble. Una prova més d’aquest fet es el Concili de Tours convocat
per Carlemany l’any 813 en que s’aprova traduir les homilies i altres textos
religiosos a les llengües dels pobles.
