EL REI SAVI
Khalil Gibrán el famós
poeta libanès (1883-1931) en una de les més celebrades obres (El Boig 1918) ens
narra aquest petit conte, que ben bé el podríem recomanar a algun dels nostres polítics
actuals.
Hi havia una vegada, en
una llunyana ciutat que anomenaven Wirani governada per un Rei que tractava els
seus súbdits amb poder i molta saviesa. Hi havia també al mig de la ciutat un
pou de aigua clara i fresca que en gaudien tots el ciutadans, també el Rei i
els seus cortesans dons era l’únic pou de la ciutat. Una nit quan tot estava en
calma i la gent dormia, una bruixa va entrar a la ciutat i va tirar set gotes d’un
misteriós líquid dins el pou al mateix temps que deia.
-
“Des de aquest moment, qui
begui d’aquesta aigua es tornarà boig”.
L’endemà tots els habitants
de la ciutat van beure de l’aigua del pou, excepte el Rei i el seu gran camarlenc
i tots es van tornar bojos, tal com havia previst la bruixa. Aquell mateix dia per
els carrers i al mercat la gent només feien que xiuxiuejar
-
“El Rei està boig, el nostre
Rei i el seu gran camarlenc han perdut la raó, no podem permetre que ens
governi un Rei boig , l’hem de destronar”.
Per la nit el Rei va ordenar
que li portessin d’aigua del pou en una gran copa d’or i quan li van portar
insaciablement en va beure i va passà la copa al camarlenc per que també en
begués.
L’endemà hi va haver
joia i alegria en aquella llunyana ciutat de Wirani, perquè el seu Rei i el seu
gran camarlenc havien recuperat la raó.
