EL TER I EL FRESER
Diu la llegenda que, fa molts i molts anys, a la part més alta del
Ripollès, van néixer dos rius, molt a prop, sota el Pic de Bastiments.
El Ter era seriós, responsable i treballador i tenia molt clar que la seva
missió era córrer cingles avall i fer camí cap al mar, on havia de portar la
seva aigua. En canvi el Freser era un riu juganer que li agradava encantar-se
en el paisatge i fer curses i apostes.
Un dia, el Freser li va dir al Ter:
-
Tu sempre tan responsable i avorrit, juguem
una mica!
Però el Ter li va contestar que no, que havia de portar aigua fins al mar.
Llavors el Freser li va dir:
-
Per què no fem una cursa?
-
I jo que hi guanyo? – li va dir el Ter
-
Mira baixem corrent fins a Ripoll, allà
ajuntem les nostres aigües fins el mar i el primer que arribi es quedarà amb el
nom del riu.
-
Fet! – va dir el Ter
Van comptar... Una, dues i... tres! i van començar la cursa. El Ter va
baixar tan ràpid com va poder, saltant marges i pedres. El Freser es va anar
encantant, mirant ocells, papallones, arbres i flors i quan va arribar a Ripoll
el Ter ja feia estona que hi era
El Freser es va posar molt trist, però com que ho havia promès, va donar
les seves aigües al Ter i van baixar sempre més junts fins al mar. Per això, de
Ripoll en avall, hi ha un sol riu i es diu Ter.
