ENCAIXADA DE MANS

L’origen de l’encaixada de mans es perd en la nit dels temps. Es remunta a més de cinc mil anys d’antiguitat, tal com testimonien alguns jeroglífics egipcis que representen pactes entre homes o entre deïtats que s’estrenyen les mans en senyal d’acord.

Un dels antecedents més importants prové de Babilònia, cap a l’any 1800 aC. Durant les festivitats de l’Any Nou, el monarca babilònic havia de realitzar un acte de submissió davant Marduk, la divinitat suprema de Babilònia. Aquest ritual consistia a dirigir-se fins a l’estàtua del déu i agafar-li la mà en senyal de respecte i fidelitat. Quan els assiris van envair Babilònia, i per evitar possibles revoltes del poble conquerit, van mantenir aquesta tradició, la van adoptar com a pròpia i la van estendre per tot el Pròxim Orient.

A Grècia i a Roma també es saludaven encaixant les mans, però d’una manera diferent de l’actual. En lloc d’estrènyer-se la mà, s’agafaven fortament el braç dret. Aquest costum provenia d’un ritual molt antic, nascut en una època marcada pels constants enfrontaments entre pobles i tribus. Quan dos viatgers es trobaven en camins sovint deserts i insegurs, el primer que feien era mostrar les armes i observar la reacció de l’altre. Si cap dels dos mostrava intencions hostils, desaven l’espasa i s’agafaven el braç dret en senyal de confiança i de pau, demostrant així que no tornarien a empunyar l’arma.

Amb el pas del temps, aquesta tradició s’ha convertit en un gest de bona voluntat i cordialitat que ha arribat fins als nostres dies gairebé sense canvis. Avui continuem utilitzant l’encaixada de mans per donar la benvinguda, acomiadar-nos o, senzillament, saludar-no