LA MARCA HISPÀNICA
Cada comtat tenia al seu comte, castells
i parròquies, el càrrec no era hereditari i depenia de la confiança del rei
franc. L’església es cuidava de l’estructura del territori amb seus a les
principals ciutats i monestirs que organitzaven les terres i escrivien i
guardaven els pergamins
La vida de frontera era rural i molt
dura. Per recuperar les zones buides i abandonades per els efectes de la guerra
és fomentaven les aprisions. Si un pagès desbrossava i conreava terres ermes en
guanyava la propietat. Així van néixer els alous (propietats lliures) i petits
nuclis. Castells i torres fortificades vigilaven els camins, el molins i els
conreus de les valls. Als monestirs varen ser grans centres espirituals i
d’aprenentatge, quasi sempre sota les
regles benedictines.
La Marca no era un lloc tranquil per
viure, hi havia ràtzies (incursions rapides) i represàlies d’un i altre bàndol.
El comte Guifré el Pilós (840 – 897) va viure i lluitar sempre sota aquest
context va morir el 897 combatent una incursió dirigida per Lubb ibn Muhammad
senyor de Lleida.
El comte Guifré va fer dos canvis
importants i decisius. L’hereditat comtal el càrrec passa a ser patrimoni
familiar. Això va donar continuïtat a la nissaga del casal de Barcelona i amb la
reorganització del territori impulsant Osona/Vic i patrocinant Ripoll al 880 i
Sant Joan de les Abadesses al 885 que actuen com els motors culturals i
colonitzadors.
El
985 Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafiri – “al-Mansur” – ( sobrenom
nom que significa el victoriós) saqueja Barcelona. El comte Borrell II demana
ajuda al rei franc Lotari que va ignorar la petició. Al 988 el comte Borrell II
no renova el jurament de vassallatge. A partir d’aquest any ja es pot parlar
d’una Catalunya independent on el comte
no depèn de cap senyor superior.
Els monestirs com Ripoll difonen
l’escriptura i coneixement, Vic esdevé centre religiós i administratiu.
Barcelona creix com a centre comercial. L’administració és en llatí i la
llengua parlada evoluciona cap al català.
De la franja militar carolíngia a tot un
mosaic de comtats, d’aquí tota la nissaga hereditària de Guifré i després a una
autonomia des de el 988 es forma lentament el naixement polític de Catalunya. Mentrestant
els monestirs son els centres espirituals i culturals on s’hi preservava el
coneixement i s’organitzava el territori.
Les quatre barres – la senyera –
representaven la legitimat dels comtes de Barcelona que van anant estenent la
seva influència sobre els altres comtats que amb el temps acaba simbolitzant el
poder polític català.
