dijous, 8 de maig del 2025

CONCLAVE

 

CONCLAVE

 

La historia del “Conclave” (lloc tancat amb clau) més llarg de l’historia que va durar casi tres anys, va provocar que el Papa Gregori X instaurés noves regles per els conclaves.

Amb anterioritat els cardenals estaven custodiats i incomunicats en el palau en que s’hagués mort el Papa, que excepte per malaltia, només podien abandonar-lo un cop elegit un successor.

Es preveia que si tres dies després de l’entrada dels cardenals en el conclave, no hi havia hagut elecció, la consistència dels menjars es reduiria de dos a un plat durant els cinc següents dies.

Passats aquests cinc dies encara no hi havia successor, els menjars es reduirien només a pa, aigua i vi fins a l’elecció. Fins i tot s’arribà a desmuntar el sostre de on residien.

Com a conseqüència, al final de l’estiu de 1270, tres cardenals varen morir degut a les precàries condicions, pluges, el fred, el racionament i la vellesa. Després de dos anys i nou mesos d’espera es va decidí elegir a Teobaldo Visconti un ardiaca que no pertanyia al col·legi cardenalici ni tan sols es trobava a Itàlia en aquells moments sinó en una creuada a Terra Santa.

Visconti de 61 anys que encara no havia estat ordenat sacerdot, va acceptar l’elecció amb el nom de Gregori X. Fou coronat a Roma el 13 de mars del 1272 malgrat que no tenia cap experiència en la Cúria, però tenia un gran coneixement de la situació política d’Europa i no es deixava manipular per la resta de cardenals.  

      

dimarts, 6 de maig del 2025

SOMRIURE

 

SOMRIURE

Un somriure no costa res i produeix molt, no dura més que un instant, però el seu record pot ser etern. Dona felicitat als de casa i dona suport a la feina. I si t’ensopegues amb algú que no sap donar un somriure ,dóna-li el teu, perquè ningú té tanta necessitat d’un somriure. Com el que no pot donar-lo als altres

Mahatma Gandhi

 

dilluns, 5 de maig del 2025

EL BANDOLER

 

EL BANDOLER

Un de les primeres cançons d’èxit de Lluis Llach fou “El Bandoler” qui era aquest bandoler de sobrenom anomenat en “La Pera”

Sembla ser que va néixer a Valls el 7 de setembre de 1791, quan tenia deu anys va entrar en un hort del Mas Robuster situat a les afores de Valls amb uns amics i el propietari el enxampà robant peres i els va perseguir, en Joan s’hi va encarar i va rebre un mastegot. I el futur bandoler li va respondre: “ els nens es fan grans i no oblidaré el que ha passat”

El 30 de setembre de 1809, eren temps de la guerra del francès, Serra va estar reclutat i un dia portant el fusell va disparar i matar el caporal Francesc Rosell, qui l’havia amonestat de paraula per haver robat una barretina a Vila-rodona. En Serra es va escapar i canviar de bàndol, es va unir a un grup d’afrancesats amb carta blanca per fer el que li donés la gana. Els anomenaven “els caragirats”.

Diuen que Serra es va distingir per la seva crueltat matava per el gust de matar i trobava plaer en veure agonitzar i morir a les seves víctimes, això si diuen que donava temps a la víctima per resar un Crec en un Déu i després posava dos ciris a la verge del Carme de Valls.

Un dia de novembre de 1814 en Serra va tornar al mas Robuster, va recordar al pagès la trobada 14 anys abans i el va estomacar i malferir de valent fins a creure’l mort. però el pobre pagès durant la seva agonia va tenir temps d’explicar la historia a uns coneguts que el van auxiliar i per aquell fet d’haver matat un home per una pera li queda el sobrenom de “La Pera”.

El 4 de maig de 1815 fou detingut en el Mas d’en Simó on hi vivia la seva companya. La seva execució no es va produir fins el 19 desembre del mateix any. El van sentenciar per la mort de tres persones i l’incendi de tres masos. Entre els morts que se li imputaven no hi havia la del mas Robuster que va donar origen al seu sobrenom. En Joan Serra “La Pera” va morir penjat a la forca i posteriorment esquarterat. Aquell dia Valls s’ompli de gent que va voler seguir i veure la mort del famós i cruel bandoler.

   

dimarts, 29 d’abril del 2025

DONUTS

 

DONUTS

 Abans del 22 de juny de 1847, els Dònuts no eren rodons ni tenien el forat al mig com els actuals. Es feien de formes diferents: de diamant, de trenes o en forma de nus. Però hi havia un greu problema al centre sempre quedava cru i això causava greus indigestions als mariners que se’ls menjaven mar enllà.

Un d’aquests mariners Gregory Henson va decidir posar fi al malestar que causava la crua massa del Dònut amb una simple però revolucionaria idea. Amb una llauna de pebrots va tallà el centre de la massa.

El resultat fou el Dònut tal com el coneixem avui en dia, rodó amb un forat al mig perfectament cuit per dins i per fora. La seva ocurrència no solament va solucionar els problemes de mal de ventre des mariners, sinó que ràpidament es va fer molt popular i amb al temps conegut arreu del mon.

Gracies al seu ofici de mariner Henson va portar la seva recepta per tot el mon canviant la historia de la rebosteria.

Així que quant te mengis un Dònut recorda que el seu aspecte es va crear per el mal de panxa.  

 

 

BRUIXES

 

BRUIXES

En el context històric de la mitologia catalana sobre bruixes trobem que entre els anys 1616 i 1622 unes quatre-centes dones van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes. La majoria eren acusades de fer pactes amb el diable perquè les dotes de poders sobrenaturals , per això era necessari passar per un ritual d’iniciació en que renegaven de la fe cristiana per fer tot el mal possible.

Alguns dels delictes eren fer mal a traves de conjurs màgics amb la mirada , amb aliments o amb objectes embruixats , provocar accidents als pagesos o al bestiar. Els mes temuts per la població eren els relacionats amb els fenòmens meteorològics: Fer caure pedra , fortes pluges , boira o les temudes glaçades.  Potser serà per aquests fenòmens que es diu que “quan plou i fa sol , les bruixes es pentinen”.

Moltes de les dones que varen morir torturades , penjades o cremades eren senzillament remeieres o llevadores , dones que tenien un ampli coneixement de la natura , de les herbes que curaven, les verinoses  i també de les que mataven coneixements  que passaven d’una generació a l’altre i que normalment s’usaven no per fer mal sinó per curar , no obstant la població creia en la existència de bruixes i en el seu poder per fer mal , se’n protegien  amb diferents mètodes com:  beneir o perfumar objectes i cases , pintar les finestres de blau , posar creus de palmó a les portes d’entrada , tenir sempre pa al calaix  etc.. mètodes que podien ser molts i diversos  depenent de la imaginació popular que hi feia estralls , tot valia per contrarestar el poder de les bruixes.

En el segle XXI la societat actual ha transformat la imatge i el concepte que tenim de les bruixes tradicionals mitificades per el cinema , la literatura o la tradició oral mes remota.

Les bruixes d’avui en dia reencarnades amb el domini de les ciències ocultes dediquen bona part de la seva activitat professional a predir el futur mes immediat de la gent que les visita mitjançant la carta del tarot , la bola de cristall o qualsevol altre de les tècniques màgiques sovint importades de les mes antigues civilitzacions .

dissabte, 5 d’abril del 2025

VILAJUIGA

 

VILAJUIGA

“Terme amb bon vi i aigua per fer pair” es diu per referir-se a aquest poble empordanès. La cooperativa vinícola fou fundada l’any 1947 amb la producció mes forta de vins rosats, cal destacar també els vins negres de la varietat anomenada “lledoné” que per les seves característiques aromàtiques es consumeix jove.

En quan a l’aigua lítica i bicarbonatada sòdica se li atribueixen grans qualitats curatives. Hi ha una recepta recollida per Narcís Pijoan que serveix diu, per guarir la frigidesa masculina. “Agafeu un petricó d’aigua de Vilajuiga, mirant de servar tot temps l’alta temperatura que té quan brolla de la deu. Trinxeu una ceba de Vila-sacra i barregeu-ne el suc amb mel i nyanya de vint-i-dues garotes de Llança que tot plegat faci la xup-xup amb l’aigua de Vilajuiga el temps de resar vint-i-dues jaculatòries. Coleu la pasta després amb un drap de fil, i deixeu-ne anar després algunes gotes amb una ploma de perdiu damunt del membre malaltís. L’erecció violenta no es farà esperar, amb gran delectació i gatzara de quantes fembres plaents hi hagi al costat”

Corre una llegenda de la comtessa de Molins que després d’haver viscut com a novícia al convent de monges de Garriguella va tornar amb els seus homes que estaven amagats al castell de Quermançó. Però aquests s’havien entregat a una vida arrossegada i entregats a la beguda i a les dones. La comtessa va decidir posar fi a aquesta disbauxa i una nit d’estiu de 1826 va baixar al soterrani del castell amb una torxa  i va encendre la pólvora que hi havia encara acumulada del exercit napoleònic. El castell va volar i també i moriren la comtessa i els lladres.

-       Toqueu, toqueu campanes

el vostre plany de tristor

es morta sota les torres

la Comtessa Quermançó

qui no plora aquesta dama

te sentiments molt roïns

puig ha mort plena de gloria

la Comtessa de Molins.           

divendres, 4 d’abril del 2025

HUMANS

 

HUMANS

Una vegada li preguntaren a un filòsof : què al és que més li sorprenia dels humans? I ell va respondre

-       Les persones que perden la salut per guanyar diners i després perden els diners per recuperar la salut. Per pensar amb ànsia en el futur oblidant el present de tal forma que acaben per no viure ni el present ni el futur..... viuen com si mai s’anessin a morir i moren com si mai haguessin viscut