LA FUNDACIÓ ROMA
Els orígens de Roma “La Ciutat Eterna” i les gestes dels seus primers reis ja formen part de la llegenda. En el segle III abans de Crist els que començaren a crear la historia de la ciutat ho feien mitjançant diverses fonts com eren els cants èpics, les tradicions orals, incloses les dels escriptors grecs, tots aquests relats varen ser recollits per els grans historiadors del Imperi (Titus Livi, Properci i Ovidi) que han servit de tema a l’art i a la literatura.
Conta la tradició tal com ens narra Virgili en la seva obra “ La Eneida”que un grup de troians capitanejats per Eneas s’havien escapat de la destrucció de Ilion ( Troia) arribaren a la desembocadura del Tiber. Eneas es casà amb Davinia la filla del rei llatí Evandre i al seu fill Ascani fou el fundador de Alba Longa que arriba a ser la metròpoli de les demes ciutats llatines.
Numitor rei d’aquesta ciutat fou deposat per el seu germà Amuli que per assegurar el tron va fer que la seva neboda Rhea Silvia entrés al sacerdoci de les vestals obligant-la a una virginitat perpetua.
Però Rhea tingué del Deu Mart dos fills bessons Romul i Rem que foren abandonats per el rei Amuli a les aigües del Tiber que arrossega als germans fins el Mont Palatí, lloc on una lloba els trobar sota una figuera que els va cuidar i amamantar. (d’aquí ve que els Romans tinguessin la denominació per part dels seus enemics “raça de llops”).
Romul i Rem foren recollits per uns pastors on hi van créixer i conegueren al seu avi Numitor. Els joves germans ajudaren al seu avi a recuperar el tron de Alba Longa i aquest en suprema gratitud els donar permís per edificar una ciutat. Rem escollir el Mont Aventi i el seu germà Romul,elegit per els Deus va edificar en el Palati. Quan estaven senyalitzant els ciments de la nova ciutat Rem se’n burla i el seu germà que en un atac d’ira el va matar per demostrar que així es faría a tothom que no obeís les seves ordres.
Les investigacions històriques han demostrat que aquesta llegenda no té cap veracitat, però entre els antics romans aquesta tradició fou molt acceptada i moltes famílies nobles remuntaven el seu origen als companys d’Eneas, entre elles les dels Julis fundadors del Imperi que es creien successors del propi Eneas.
No més llegendari que la fundació de Roma son els seu set primers reis enumerats per Titus Livi:
Reis llati-sabins : Romul (753-716), Numa Pompili (716-673), Tul·li Hostili (673-642), Ancus Marci (642-617) a de C.
D’aquests llegendaris reis els mes conegut fou Numa Pompili el successor de Romul que reformar el calendari romà que hi afegir dos mesos per ajustar els anys solars i lunars que passar de deu a dotze mesos gener ( dedicat a Janus) i febrer ( el darrer mes).
Reis etruscs: Tarquini Prisc (617-579),Servi Tul·li (578-535) , i Tarquini el Superb (535-509), a de C.
Tota l’historia sobre la fundació de Roma es molt difícil determinar quins son els fets llegendaris i els fets reals però per nosaltres mai deixarà de ser la Ciutat Eterna.
