CATALUNYA .CAT ...... I DEU DIGUÉ

COM FOU CREADA LA TERRA CATALANA

En el principi dels temps , on el gènesis bíblic ens diu que Deu crea la terra en el tercer dia de la creació del mon. El Totpoderós assentat en el seu tron daurat i acompanyat dels  Arcàngels  Gabriel Miquel i Rafel deliberaven sobre la millor manera de fer-ho. De cop s’aixeca i els explica els plans que tenia per la terra dels catalans.

-      Escolteu-me Arcàngels , donaré als catalans altes muntanyes com no n’hi ha enlloc, unes magnifiques valls amb una vegetació esplendorosa , amb arbres que donaran bons fruits , uns espessos  boscos on no hi faltarà la caça , àligues daurades i tota mena d’ocells que emplenaran la volta del cel, els llacs i rius amb aigües transparents i cristal·lines plenes de peixos que asseguraran la pesca tot l’any, una agricultura que florirà en grans quantitats qualsevol cosa que s’hi planti en aquesta terra ....

-      Però Senyor ..... - va replicar l’Arcàngel  Gabriel -

-      No he acabat Gabriel – l’interrompi el Totpoderós -  .... els catalans seran intel·ligents , molt treballadors , innovadors i els donaré també l’art de fabricar el que vulguin , una industria que serà emprenedora i necessària tan per ells com per els altres .

-      Espereu un moment  Senyor – torna interrompre l’arcàngel – no sereu un xic massa generós amb els catalans?

-     No estimat Arcàngel Gabriel , no soc massa generós , encara no us he dit qui seran els seus veïns.  

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concertá una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

"Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat"

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina

                 

CURIOSITATS MEDIQUES: EL COS HUMÁ

EL COS HUMÀ

El cos humà , la mes perfecta de les maquines , mai cap enginyer ha pogut idear una maquina que superi o tan sols iguali la suprema realització de la natura .

Si considerem el sistema circulatori. Durant cada minut de la nostre vida el cor bombeja 4’70 litres de sang , ( 14’10 litres en un exercici violent) a traves de 96’560 km de arteries , venes i vasos capil·lars. Un cos adult guarda de 2’80 a 4’70 litres de sang, el terme mitja per un home adult es de 3’76 litres que contenen dos bilions de glòbuls vermells ( portadors d’oxigen) i 3000 milions de glòbuls blancs ( per combatre les malalties).

El 95 % del cos es composa d’aigua uns 40 litres , o sigui el 60% de una persona , també conté diferents substancies com grassa suficient per fer set pastilles de sabó , cal per encalcinar una habitació , carbó equivalent a un sac de 13 kg, fòsfor per fabricar 2200 cerilles , el ferro que hi ha en un clau de 2’5 cm, una cullerada ben plena de sofre i 28 grams mes de altres metalls.

Un nen neix amb 305 ossos , mes tard alguns es solden , un adult en te uns 206  moguts per 650 músculs i unes 100 articulacions. Els tendons aguanten els músculs als ossos que poden resistir tensions de mes de una tona per cm quadrat, el fèmur suporta al caminar una pressió de 80 kg per cm quadrat.

Tota aquesta maquina complexa i meravellosa esta tancada dintre una pell flexible i impermeable. Un home de mida mitjana te 1’85 m quadrats de pell que es gasta i es substitueix cada 5 dies , protegida per uns cinc milions de pels.

Nou mil papil·les gustatives ens ajuden a triar el que ens agrada i el que no , servides per 13.000 milions de cèl·lules nervioses, quatre mil milions de receptors situats a la pell ens permet distingir del fred i de la calor.

I per que tot això funcioni com qualsevol maquina necessita combustible, en el curs de una vida una persona consumeix per terme mitja 50 tones d’aliments i 41.000 litres de líquids. Si viu en ciutats camina una mitjana de 11.265 km , si viu en zones rurals pot arribar a caminar 45.000 km.      

HEROINES: LA MONNA LISA

LA MONNA LISA

Durant molt de temps s’especulà molt sobre la vertadera personalitat de la Monna  Lisa , mes coneguda com La Gioconda immortalitzada per Leonardo da Vinci en el any 1503 .

Sembla ser que Mona Lisa  nascuda l’any 1479 , fou filla d’un fabricant de llanes  de la ciutat de Florència de nom Antonio Gherardini.  

Després de morir el seu pare entra en contacte amb la família Medicis prometença amb Giulianno , fill menor del famós Llorenç el Magnífic governant de la prospera república de Florència.

Amb la invasió de Carles VIII de França , els Medicis van fugir i Mona Lisa que esperava un fill es veié obligada a casar-se a l’any 1495 amb el viudo Francesco del Giocondo , del que reveria el sobrenom de La Gioconda.

Quan Leonardo la retrata (1502-1506) per encàrrec de un cosí del seu exmarit Giulianno de Medicis, La Gioconda nomes tenia 24 anys.

La realització del quadre va tardar dos anys i alguns mes per la seva entrega , es creu que entre altres raons fou per la extraordinaria semblança de La Gioconda amb la mare del pintor.

Quan Leonardo s’instal·là l’any 1515 a França prop de Amboise , al castell de Cloux on hi va morir , s’emporta el retrat de la Monna Lisa fins que fou comprat per el Rei Francesc I, i  va romandre en  les col·leccions reals fins  el 1805  que Napoleo assigna l’obra al museu del Louvre.

En el any 1911 un tal Vincenzo Perugia va robar el quadre i el porta a Itàlia per vendre’l a un antiquari de Florència que el denuncià. Abans de torna’l el famós quadre a França fou exposat durant uns dies a les ciutats de Florència , Roma i Milà.

La Mona Lisa morir l’any 1516 als 37 anys , en l’actualitat es uns dels quadres mes visitats del mon on els visitants encara intentant esbrinar el secret de la coneguda i enigmàtica imatge exposada en el museu de el Louvre.    

     

CURIOSITATS MEDIQUES : ESTERNUTS

ESTERNUTS

L’esternut una expulsió brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.

En temps remots , els egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de la taula podria ser nefast.

El que eixabuirava justament al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.

Es diu que l’epidèmia de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió “Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús” en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.

Avicenna , metge i filòsof persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola , deia que “l’esternut continuat  anuncia el principi de la malaltia”  i per tant quan se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.

L’escriptor francès del segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats” no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.

I per últim l’erudit basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia i foren els àrabs qui  varen propagar la costum de nombrar o invocar a la divinitat.     

      

GRANS CIUTATS: NEW YORK

NEW YORK – THE BIG APPLE

New York , la ciutat mes poblada dels Estats Units d’Amèrica , també coneguda a tot el mon com “ the big apple “ , l’origen d’anomenar-la així es remunta als anys 20. En l’argot dels musics de color de jazz , el vocable “ apple “ s’utilitzava com a sinònim de ciutat , per exemple classificaven las ciutats on tocaven en : “little apples“, “big apples” i   “rotten apples” , però nomes New York va rebre aquest títol degut a que era on s’hi trobaven els clubs de jazz mes notables i prestigiosos als qui acudien el públic mes selecta de l’època.

L’expressió es va estendre molt de pressa i no nomes entre els musics de jazz , sinó que de seguida es feu tan popular que arreu del mon la van començar anomenar-la així.

L’holandès Peter Minuit  va comprar la illa de Manhattan a la tribu dels indis Algonquin a canvi de eines i quincalla per valor de uns  24 dòlars.

Fou fundada com a port comercial per els holandesos i en un primer moment s’anomena New Amsterdam.

Durant un any fou la capital dels Estats Units des de 1789 fins 1790.

El preu mig de una habitació d’un hotel es de 267 dòlars , per el voltant de 50 milions de turistes que visiten  la ciutat.

Els taxis grocs de la gran ciutat son d’aquest color perquè John Hertz fundador de la companyia s’assabentà a traves d’un estudi que el groc era el color que mes fàcilment pot percebre l’ull humà.

Hi ha mes de 12700 taxis oficials  , mes de 18.600  restaurants i establiments de menjar ràpid. Mes o menys el cost d’un sopar a New York es de 39’43 dòlars apart dels mes de 4000 llocs de menjar ambulant.

Per acabar dir-vos que hi viuen segons el cens de l’any 2023 la ciutat consta de  8.200.000 habitants.

  

ORIGENS : LA CORBATA

LA CORBATA

L’ús de la corbata es remunta a la segona meitat del segle XVII , amb la inclusió  en el exercit del Rei Lluis XIV de França , de un regiment croata.

Aquest regiment usava aquest complement com a distintiu , d’aquí passar a nomes ser us per els oficials francesos i posteriorment passar a la cort , ja com un signe de elegància.

Paral·lelament per aquest temps començà a configurar-se el vestit masculí : la casaca (antecedent de l’americana) , apareixen també les primeres armilles i es comença també a introduir la corbata que en un principi no es feia el nus , sinó que senzillament es posava al coll com una bufanda.

A partir de l’any 1740 es deixen de fer servir i son substituïdes per una mena de collar blanc emmidonat amb una cinta de color negre i tot plegat rebia el nom de “ solitari o xorrera”.

En el segle XIX , s’institucionalitza el seu us. Es l’època dels romàntics i comencen a sortir els dandis per qui la corbata es converteix en un dels mes importants accessoris de la seva vestimenta .

L’any 1812 apareix un llibre editat per H. Le Blanc que portava com a títol “ L’art de fer-se el nus a la corbata” en que explicava ni mes ni menys que 32 formes de fer-ho.