LA MAGIA DE UN NUMERO

EL NUMERO 7

El 7 en l’escala decimal es un número singular, es primer que vol dir que nomes es divisible per ell mateix i per la unitat. El 2,el 3, i el 5 també son primers però es poden obtenir per la divisió d’altres números  de l’escala decimal. Nomes el 7 esta aquí per si mateix , no engendra res a l’escala decimal, ni tampoc es engendrat , es un numero virginal , un numero màgic.

Com va arribar aquesta xifra a tan extraordinària importància? Pitagores , nascut a Samos cap a l’any 570 aC , va reiterar lo que els mags i sacerdots de l’època ja sabien o es pensaven : els números son alguna cosa mes que un simple instrument per el càlcul.

El filòsof grec Aristòtil (350 Ac) s’imaginava la volta de l’univers composta per set capes diferents , cada de les quals girava independentment al voltant de la terra i a diferent velocitat de les altres. El Sol i la Lluna es traslladaven per aquestes capes , avui en dia es recorda aquesta visió com “ el setè cel”.

Set eren els herois que sota comandament de Teseu , anaren contra Tebes , la ciutat de les set portes , set nois i set noies verges tenia que enviar Atenes durant set vegades set anys a Creta ,al laberint de Minos .

 Fa mes de dos mil·lennis , que els grecs nomenaven set savis entre els seus filòsofs , i també cal recordar les set meravelles de l’antiguitat

Al setè dia descansaràs diu l’antiga llei hebrea , cada setè any es deixaven els camps sense treballar, els canelobres del temple tenien set braços , que eren els astres coneguts aleshores i per ells els ulls de Deu.

 I per acabar avui en dia encara fem servir  els set dies de la setmana tots dedicats als mateixos set astres coneguts de l’antigor.

   

SEGLE XIX (METGES)

METGES (SEGLE XIX) 

Un dels grans descobriments del segle XIX fou el de l’anestesia , al 1842 , per el jove metge Crawford Williamson Long , qui va realitzar una intervenció  sense dolor amb èxit ,al 30 de març del mateix any a James Venables que estava afectat per dos petits tumors al cap .

Abans de aquesta gran fita , els metges intentaven narcotitzar els pacients que havien de operar amb tècniques molt rudimentàries en el mon de la medicina com era : semi asfixiar-los , emborratxar-los , congelar la part del cos que anaven a intervenir , o be fer-los inhalar el fum de plantes narcòtiques , aquest eren el mètodes mes comuns.

En aquests temps la reputació del cirurgians venia donada segons la rapidesa i destresa en que manejaven el escalpel (una mena de bisturí) En el segle XVIII , el doctor William Cheselden , del Hospital Saint Tomàs de Londres , tardava menys de un minut en tallar i ficar el dit per extreure una pedra de la bufeta urinària. Mes tard ja en el segle XIX , el doctor Robert Linston de University College va  adquirir certa fama per el temps que tardava en amputar una cama, menys de 30 segons.

A principis d’aquest segle , França importava anualment entre 30 i 40 milions de sangoneres , que eren utilitzades per els metges per eliminar la sang en les picades de serps i també com anticoagulant en la cirurgia , a causa d’aquest motiu les sangoneres varen estar en perill d’extinció.

En Anglaterra , durant la primera meitat del segle XIX , les escoles de medicina requerien tants cadàvers per les practiques dels estudiants que era una forma i un veritable  morbós mercat negre.

John William Burke i William Hare juntament amb el professor d’anatomia de la universitat d’Edimburg, el seu principal client ,foren penjats de la forca a l’any 1930 , se’ls hi atribuïen entre 15 i 30 assassinats.   

FRANCO EL DICTADOR

FRANCO EL DICTADOR

 Plutarc amb la seva obra mes coneguda , Vides Paral·leles ja ens parla de coincidències i comparacions entre personatges diferents , en aquesta obra entre grecs i romans com per exemple les vides de Alexandre Magna i Juli Cèsar. Jo mateix , vaig publicar en aquest blog les coincidències entre els dos presidents americans  Abraham  Lincoln i John f. Kennedy , però en aquest cas no es tracta de comparar entre personatges diferents sinó una sola persona ,que enllaça el principi i final d’una guerra amb la seva mort, ni mes ni menys que el dictador F. Franco.

La guerra civil espanyola esclata un 18 de juliol de l’any 1936 , i acaba el dia 1 d’abril de l’any 1939 , amb la famosa frase de “Españoles , la guerra ha terminado”. Si tenim en compte que el dia després el 2 d’abril de 1939 comença la Era Franco , una dictadura que va durar uns quaranta anys

Tinguem en compte les xifres que ens dona la historia , la veritat que amb una simple suma el resultat es acollonant sinó fixeu-vos  be :

Si sumen la data de l’esclat de  la guerra 18-7 36 amb la de la nova era Franco 2-4-39 en dona el resultat esfereïdor.

18 – 7 – 36

   2 – 4 – 39

20 – 11 – 75

Sumant el dies amb dies , els mesos amb mesos i els anys amb anys ens dona la data de la mort del dictador.

Hem de creure dons que potser tots tenim un destí escrit , o tenia  aquest home un fet diferencial que ell mateix es va predeterminar el seu propi destí , o es senzillament una simple coincidència ,  això no ho sabrem mai.

 

ORIGENS : EL FUTBOL

FUTBOL

Moltes de  les antigues cultures des de l’egípcia a l’asteca , ja es coneixien els jocs rituals de pilota. A la Xina , en el segle III abans de Crist, existia el ts’uchu  un esport semblant al futbol. Que consistia en introduir ,amb el peu una pilota de cuiro dins un cistell. Al Japó, el kemani va entusiasmar en el segle VII, però solament entre els cortesans mes distingits , els jugadors es disposaven en cercle i es passaven la pilota tan de temps com fora possible sense que toques al terra i ja tenien unes sabates especials nomes per aquest joc.

Les arrels mes antigues i directes del futbol podrien trobar-se en els jocs de pilota que els antics romans portaren a Gran Bretanya durant la seva ocupació. La gran passió que va generà aquest joc entre els anglesos , hi queda tan adaptat i habituat , que en els segles XIV i XV les autoritats es veieren obligades a fer prohibicions sobre el joc degut al furor que ocasionava, no es d’estranyar dons que amb aquesta fascinació Anglaterra es convertís en el país natal del futbol modern.

El 26 d’octubre de l’any 1863 es fundà la primera federació de clubs del món   (Football Association ) i en el any 1882 començava a exercir la International Board la mes alta instancia que regulava tot lo referent a aquest esport. A l’any 1904 es creava la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) on s’hi integren totes les federacions nacionals d’aquest esport.

A Espanya fou reconegut com a esport professional a l’any 1928 al crear-se el Campionat de Lliga , (que la guanyar al Futbol Club Barcelona) , dos anys mes tard  1930 s’organitzava el primer campionat internacional.

La resta ja és historia

ORIGENS: ENCAIXADA DE MANS

FETS COTIDIANS

ENCAIXADA DE MANS

El seu origen es perd en la nit dels temps , es remunta a mes de 5000 anys d’antiguitat ,testificat per jeroglífics egipcis que representen pactes entre homes o deïtats que estrenyen les mans en senyal d’acord. Un dels antecedents mes importants prové de Babilonia , en el 1800 a de C. Durant la festivitat de l’any nou el monarca babiloni devia realitzar un acte de submissió a Marduk ( Deu suprem Babilònic ). Aquest acte consistia en dirigir-se a l’estàtua del Deu i agafar-li la ma en senyal de respecta. Quan els assiris envaeixen Babilonia per evitar que el poble conquerit es rebel·li continuarien amb la tradició adoptant-la com seva estenent-la per tot Mig Orient.

A Grècia i Roma es saludava , encaixant les mans però de manera diferent de com ho fem avui en dia. Ells s’agafaven el braç  fortament , això be de un ritual molt antic de les primeres etapes de Grècia molt marcada per diferents dialectes i subcultures , quan es trobaven dos viatgers en els camins aleshores sempre desolats lo primer que feien era treure les dagues o espases i veure com reaccionava l’altre part , si es mostraven signes de que no vulgues barallar-se s’endreçava l’espasa i s’agafaven fortament del braç dret en senyal de que no tornarien a treure l’arma .

Amb el temps aquesta tradició s’ha esdevingut un gest de pau i de bona voluntat , que ens ha arribat als nostres dies sense gaires canvis que usem per donar la benvinguda , per els acomiadaments o senzillament per saludar.    

ORIGENS : PARAULES

PARAULES

Tot sovint ens preguntem de on venen els noms que donem a les coses , llocs , menjars , etc...... jo n’he trobat alguns i creieu , que n’hi ha que la seva procedència es ben curiosa , tot seguit os en vull dir uns quants  que crec son els que mes encara fem servir avui en dia.

ADULTERI : En llatí i també en un del seus significats actuals equival a deixar perdre , però una formula jurídica de l’antiguitat ( adulterare matrimonium ) s’imposà i es determinar que adulteri sigui avui en dia per antonomàsia la traducció de tal frase.

CANDIDAT : Quan els tribunes de l’antiga Roma  emprenien les seves campanyes polítiques , sempre anaven vestits amb una toga blanquíssima per causar una bona impressió els seus electors. La paraula llatina ( candidatus ) significa ni mes ni menys que persona vestida de blanc , i va arribar a ser sinònim de tot aquell que desitja obtenir algun càrrec o dignitat.

ASSASSÍ : Durant 200 anys i utilitzant la ciutat de Alamut al sud de Persia     actual Iran , una secta assassina de fanàtics religiosos va terroritzar tot el Mig Orient. Sota l’influencia de les drogues mataven a plaer , eren els Hashshishin es a dir consumidors de haixix. Els mongols varen acabar amb la secta el segle XIII , però la versió del seu nom llatinitzat a perdurat fins encara avui en dia.

QUIZ : En el any 1780 , un empresari de teatre de Dublín , de nom Daly , va apostar que abans de 24 hores introduiria una paraula nova a la llengua anglesa. Durant tota una nit es va dedicar a pintar amb guix la paraula “ quiz “ en un munt de parets de la ciutat , al dia següent l’estranya paraula estava en boca de tothom però ningú sabia el que significava. Així el vocable es va convertir en sinònim de trencaclosques i mes tard ha donat nom a un conjunt de preguntes. 

ANTIGUO EGIPTO

LA MALDICION DEL FARAON

Cuando Howard Carter y Lord Carnarvon , abrieron la tumba del faraón Tutankamen , provocaron una serie de sucesos misteriosos. Varias personas relacionadas con el descubrimiento murieron violentamente o de forma poco habitual, víctimas de la maldición del faraón según la leyenda.

Una cadena de escalofriantes acontecimientos empezaron el mismo día en que los dos arqueólogos cruzaron el umbral de la tumba en noviembre de 1922. Se dice que cuando el último hombre volvió a la superficie , se levantó una inmensa tormenta de arena en la entrada de la cueva , donde sobrevolaba un halcón , emblema real del antiguo egipcio y se dirigió hacia el oeste, el misterioso “otro mundo” de las creencias egipcias.

Cinco meses más tarde Lord Carnarvon, a sus 57 años de edad recibió una picadura de mosquito en la mejilla izquierda. La picadura se infectó y debilitado por una septicemia enfermo de neumonía. A la 1.55 de la madrugada falleció en un hotel de El Cairo y en aquel instante se apagaron las luces de la ciudad y simultáneamente en su mansión de Hampshire en Inglaterra su perro aulló y murió. Más tarde al examinar la momia del faraón , se descubrió algo extraño , en la mejilla izquierda hallaron un depresión en forma de cicatriz.

Durante los meses siguientes de 1923  se atribuyó la muerte de las personas que visitaron la tumba  a la maldición. Aubrey Herbert, hermanastro de Carnarvon , murió de peritonitis . Ali Jay Gould , magnate de los ferrocarriles en USA , murió de neumonía después de haber visitado la tumba del faraón , y el millonario sudafricano Woolf Joel murió de una caída..

Richard Bethell, que ayudo a Carter a clasificar el tesoro , murió a los 49 años , al parecer se suicidó. Meses después en febrero de 1930 su padre Lord Westbury se arrojó por la ventana de su habitación, en su dormitorio tenia un jarrón de alabastro procedente de la tumba de Tutankamen. En los años siguientes al descubrimiento murieron de muerte natural más de una docena de personas todas relacionadas con la tumba.

El hombre que jamás dio crédito a la legendaria maldición, el que más motivos podría haber tenido para temerla fue  Howard Carter murió en marzo de 1939 por causas naturales.

Y por último cuando el gobierno egipcio acordó enviar los tesoros de Tutankamen a la exposición organizada en Paris en 1966 el director de antigüedades egipcias  Mohamed Ibraham ,  lucho por temor a la maldición a que el tesoro saliera del país  al final tuvo que ceder en el último encuentro con las autoridades de El Cairo , cuando salía de la reunión fue atropellado por un automóvil y murió dos días después.