HEROIS.CAT: MUSICS D'AMER

MUSICS D’AMER

“Amer vila de musics” aquesta curta frase que mes d’una vegada haureu sentit, principalment els amerencs , ja que des de temps molt reculats aquest poble ha tingut la seva “cobla” o ja en temps  mes moderns la seva orquestra.

Fins l’any 1870 no trobem probes documentals , però si hi ha noticies de conjunts mes antics.

En una antiga fotografia es mostra un conjunt de set musics que aleshores ja era una cobla completíssima amb els següents instruments: un clarinet , una tuba , un fiscorn , un cornetí , una flauta , i dos violins, actuaven a Susqueda i se’ls veu rodejats de amics i familiars.

Aquesta cobla , era molt sol·licitada en les festes majors per els pobles de la comarca , tenien una molt bona fama perquè tocaven tota classe de musica com era , els “quatre contrapassos” , el “pucigola” (el llarg i el curt) i el “cerdà” que eren imprescindibles en totes les festes majors , sobretot per la seva especialitat en la sardana curta (la llarga encara no existia) feien servir els mateixos instruments per oferir també sessions de ballables.

Es molt curiós la forma que eren contractats, la cobla demanava un duro ( 5 pessetes = 0’03 euros) per music , cosa que aleshores es trobava car, després d’un llarg estira i arronsa per rebaixar el preu , finalment s’acceptava però s’exigia que : devien presentar-se ben vestits, portar sabates ( de cap manera espardenyes) i barret de plat d’or.

Acceptades les condicions els musics es traslladaven al poble a peu, al arribar els donaven un bon esmorzar que solia constar de dos plats “ sopa d’all” i “niua” (sang , fetge i perdiu). Cantaven l’ofici religiós de rigor i després a la sortida tocaven el “contrapàs llarg” i dos sardanes curtes.

Per la tarda “ contrapassos” ,”sardanes curtes” i alguns balls de cobla al acabar recollien els instruments i marxaven a peu cap a casa seva tal com hi havia arribat.

Es conte que una vegada foren atacat per uns lladres de camins , però com eren set es pogueren defensar i arribaren a casa sans i estalvis amb el “duro” tan bonament guanyat.  

Text de : Esteve Vila

SEGADORS.CAT: HIMNE DE CATALUNYA

HIMNE DE CATALUNYA

La lletra actual de Els Segadors l’himne oficial de Catalunya es de Emili Guanyavents i data de l’any 1897. Composta amb elements tradicionals de una tradició oral que havia recollit l’escriptor i filòsof Manel Vila i Fontanals en el any 1892.

La versió musical es de Francesc Alió, que la va compondre al mateix any 1892. La primera versió es de una cançó primitiva nascuda durant la revolta catalana coneguda com “ la guerra dels segadors” de l’any 1640 contra el rei Felip IV, amb episodis importants com el Corpus de Sang.

La llei del Parlament de Catalunya del 17 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne oficial de Catalunya.

ELS SEGADORS

Catalunya ,comtat gran qui t’ha vist tan rica

 plena

Ara el rei Nostre Senyor declarada ens te la guerra

El gran Comte d’Olivar sempre li burxa l’orella

Ara es hora , nostre rei, ara es hora que fem guerra

Contra tots els catalans ja ho veieu quina n’han feta

seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes.

N’han cremat una església que Santa Coloma es deia

cremen albes i casulles, els calzes i les patenes

i el santíssim sagrament, alabat sigui per sempre.

Mataren un sacerdot mentre la missa deia

mataren un cavaller, a la porta de l’església

en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.

El pa que no era blanc deien que era massa negra

el donaven als cavalls sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo n’engegaven les aixetes

el tiraven pels carrers sols per assolar la terra.

A presència dels seus pares deshonraven les donzelles

Ne daven part al Virrei, del mal que aquells soldats feien.

Llicència els he donat jo, molta mes s’han poden prendre

A vista de tot això s’és avalotat la terra.

Entraren a Barcelona mil persones forasteres

entren com segadors, com érem al temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha , ja han mort la primera

ne mataren al virrei, a l’entrant de la galera,

mataren als diputats i als jutges de l’Audiència.

Anaren a la presó: donen llibertat als presos.

El bisbe els va beneir amb la ma dreta i l’esquerra:

On es vostre capità, on es vostre bandera?

Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:

Aquí es nostre capità, aquí es nostre bandera

A les armes catalans que ens han declarat la guerra  

SCOTLAND: ..... AND GOD SAID

HOW SCOTLAND WAS CREATED

At the beginning of time , God was discussing the creation with the Angel Gabriel. Leaning back in this Golden throne he told him  his plans for Scotland.

-      Gabriel – said God – I’m going to give Scotland towering mountains and magnificents glens resplendent with purple heather. Red deer will roam the coutryside, Golden eagles will circle in the skies, salmon will leap in the Crystal clear rivers and lochs, and the surrounding seas will teen of fish. Agriculture will flourish and ther will be a glorious coming togetherof wàter with barley to be know as wisky. Gold oil and gas , all will be there. The scots will be intel·ligent, innovative, industrious and .........

-      Wait a minute – interrupted Gabriel – Are you not being just a wee bit too generous to these scots?.

But the Almigthy replied.

-      Not really , I havent told you yet who their neighbours are going to be.

HEROIS.CAT: LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS

Amb el conflicte que vivim aquests dies de que el poble català vol deixar de ser súbdits de un rei que ningú a votat i pertànyer a un país lliure i demòcrata,  el Govern espanyol no ens deixa prendre les decisions que serien aptes i profitoses per el nostre futur immediat. Han sorgit a la palestra molts de noms que el poble de Catalunya recorda amb orgull i alhora  indignació , entre ells el de Lluis Companys.

Lluis Companys i Jover, succeí com a President de la Generalitat a Francesc Macià i Lluçà que mori d’una apendicitis amb complicacions el dia de Nadal de l’any 1933.

El nou President fou elegit per el parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 vots en blanc que eren dels diputats d’Estat Català que no el consideraven prou nacionalista.

Lluis Companys era fill del Tarròs nascut en una família de pagesos benestants, a l’Urgell. Va fer la carrera d’advocat a Barcelona i ja de molt jove es lliura a la política en el camp del republicanisme, amb activitats d’organització, també com a periodista polític fou director de “La Terra” i de “La Humanitat”. El novembre de l’any 1920 per ordre de Martínez Anido , fou deportat al castell de la Mola  a Maó juntament amb altres líders sindicals entre ells Salvador Seguí( el noi del sucre) que mori assassinat.

Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya , elegit regidor el 12 d’abril de 1931 proclama la república a Barcelona abans que ningú ho hagués fet a Madrid. Des de aquest moment figurà entre els polítics mes rellevants de Catalunya: governador civil de Barcelona , diputat a Corts i cap de la minoria d’esquerra, president del Parlament de Catalunya. La seva presidència fou molt difícil ja que a Madrid hi havia unes Corts en  majoria de dretana i un govern de dreta que les tensions desembocaren en els fets del 6 d’octubre en que Companys fou empresonat, processat i condemnat a trenta anys de reclusió major. Les eleccions de l’any 1936 significaren la amnistia dels presos polítics i Companys torna a la presidència de la Generalitat. L’any 1936 la Generalitat i ell com a president foren l’eix de la resistència a Barcelona i a Catalunya. El febrer de 1939 passa a França , que estava parcialment ocupada per els alemanys , fou detingut el 13 d’agost de 1940 per la Gestapo i lliurat a les autoritats espanyoles que  en un consell de guerra sumaríssim fou condemnat a mort , el 15 d’octubre de 1940 morí afusellat en un fossat del castell de Montjuic.    

CATALUNYA .CAT ...... I DEU DIGUÉ

COM FOU CREADA LA TERRA CATALANA

En el principi dels temps , on el gènesis bíblic ens diu que Deu crea la terra en el tercer dia de la creació del mon. El Totpoderós assentat en el seu tron daurat i acompanyat dels  Arcàngels  Gabriel Miquel i Rafel deliberaven sobre la millor manera de fer-ho. De cop s’aixeca i els explica els plans que tenia per la terra dels catalans.

-      Escolteu-me Arcàngels , donaré als catalans altes muntanyes com no n’hi ha enlloc, unes magnifiques valls amb una vegetació esplendorosa , amb arbres que donaran bons fruits , uns espessos  boscos on no hi faltarà la caça , àligues daurades i tota mena d’ocells que emplenaran la volta del cel, els llacs i rius amb aigües transparents i cristal·lines plenes de peixos que asseguraran la pesca tot l’any, una agricultura que florirà en grans quantitats qualsevol cosa que s’hi planti en aquesta terra ....

-      Però Senyor ..... - va replicar l’Arcàngel  Gabriel -

-      No he acabat Gabriel – l’interrompi el Totpoderós -  .... els catalans seran intel·ligents , molt treballadors , innovadors i els donaré també l’art de fabricar el que vulguin , una industria que serà emprenedora i necessària tan per ells com per els altres .

-      Espereu un moment  Senyor – torna interrompre l’arcàngel – no sereu un xic massa generós amb els catalans?

-     No estimat Arcàngel Gabriel , no soc massa generós , encara no us he dit qui seran els seus veïns.  

HEROINES: LA TRAVIATA

LA TRAVIATA

Les operes tot sovint es basen en llegendes èpiques i clàssiques, però La Traviata de Giuseppe Verdi , va néixer inspirada en una dona de no molt bona reputació de la ciutat de Paris.

La noia de nom Rosa Alfonsina Plessis , nascuda l’any 1824 a Nonant un petit llogarret normand a la vora de Bayeux. A l’edat de 13 anys s’escapa de casa seva i se’n va viure a Paris , sense un cèntim i es veu obligada a exercir la prostitució per sobreviure.

Al complir els 18 anys , Rosa ja havia ascendit en l’escala social , es canvià el seu nom per Maria Duplessis per tal d’amagar els seus antecedents familiars. Cortesana distingida vivia en un apartament situat justament en el aristocràtic bulevard de la Madeleine , freqüentant casa seva personalitats il·lustres i adinerats com el comte de Stackelberg  antic ambaixador de Rússia a la ciutat de Viena.

La primera vegada que la veu Alexandre Dumas , fill del autor de “Els tres Mosqueters”, Maria baixava d’un cotxe en la plaça de la Bolsa. En quedà tan encisat i captivat per la seva bellesa que quan la va tornar a trobar en la llotja del Teatre de Varietats va concertá una entrevista per ser presentat.

La presentació va ser el principi de un estrany amor , que perdura fins i tot després del matrimoni de Maria amb un altre home i que durà fins a la seva mort.

Malalta de tuberculosi crònica li confessà al seu amant  Alexandre ,  

"Tindràs una companya , miserable, nerviosa , malalta , trista i alegra però una alegria mes trista que la angoixa , una dona que escup sang i gasta 100.000 francs a l’any i tots els amants joves que he tingut , m’han abandonat sempre molt aviat"

Però l’escriptor profundament enamorat mai va fer cas de les advertències de la seva estimada.

Amb la malaltia de Maria , el propi Dumas s’arruïnà per pagar els metges. Inclòs va seguí sent-li fidel quan ella es casar amb un antic enamorat , el vescomte de Perregaux.

Maria Duplessis , morí al 3 de febrer de l’any 1846 a l’edat de 23 anys en el seu enterrament el fèretre cobert amb camèlies , les seves flors preferides fou inhumat en el cementiri de Montmartre.

Alexandre Dumas va començar escriure La Dama de les Camèlies , poc després de la mort de l’amor de la seva vida. Mes tard escrigué la versió teatral que l’any 1853 , va inspirà a Verdi la seva immortal opera.

Curiosament Alexandre Dumas era fill natural de Marie Labay una dona d’origen tan humil com la pròpia  Rosa Alfonsina

                 

CURIOSITATS MEDIQUES: EL COS HUMÁ

EL COS HUMÀ

El cos humà , la mes perfecta de les maquines , mai cap enginyer ha pogut idear una maquina que superi o tan sols iguali la suprema realització de la natura .

Si considerem el sistema circulatori. Durant cada minut de la nostre vida el cor bombeja 4’70 litres de sang , ( 14’10 litres en un exercici violent) a traves de 96’560 km de arteries , venes i vasos capil·lars. Un cos adult guarda de 2’80 a 4’70 litres de sang, el terme mitja per un home adult es de 3’76 litres que contenen dos bilions de glòbuls vermells ( portadors d’oxigen) i 3000 milions de glòbuls blancs ( per combatre les malalties).

El 95 % del cos es composa d’aigua uns 40 litres , o sigui el 60% de una persona , també conté diferents substancies com grassa suficient per fer set pastilles de sabó , cal per encalcinar una habitació , carbó equivalent a un sac de 13 kg, fòsfor per fabricar 2200 cerilles , el ferro que hi ha en un clau de 2’5 cm, una cullerada ben plena de sofre i 28 grams mes de altres metalls.

Un nen neix amb 305 ossos , mes tard alguns es solden , un adult en te uns 206  moguts per 650 músculs i unes 100 articulacions. Els tendons aguanten els músculs als ossos que poden resistir tensions de mes de una tona per cm quadrat, el fèmur suporta al caminar una pressió de 80 kg per cm quadrat.

Tota aquesta maquina complexa i meravellosa esta tancada dintre una pell flexible i impermeable. Un home de mida mitjana te 1’85 m quadrats de pell que es gasta i es substitueix cada 5 dies , protegida per uns cinc milions de pels.

Nou mil papil·les gustatives ens ajuden a triar el que ens agrada i el que no , servides per 13.000 milions de cèl·lules nervioses, quatre mil milions de receptors situats a la pell ens permet distingir del fred i de la calor.

I per que tot això funcioni com qualsevol maquina necessita combustible, en el curs de una vida una persona consumeix per terme mitja 50 tones d’aliments i 41.000 litres de líquids. Si viu en ciutats camina una mitjana de 11.265 km , si viu en zones rurals pot arribar a caminar 45.000 km.