HEROINES: LA MONNA LISA

LA MONNA LISA

Durant molt de temps s’especulà molt sobre la vertadera personalitat de la Monna  Lisa , mes coneguda com La Gioconda immortalitzada per Leonardo da Vinci en el any 1503 .

Sembla ser que Mona Lisa  nascuda l’any 1479 , fou filla d’un fabricant de llanes  de la ciutat de Florència de nom Antonio Gherardini.  

Després de morir el seu pare entra en contacte amb la família Medicis prometença amb Giulianno , fill menor del famós Llorenç el Magnífic governant de la prospera república de Florència.

Amb la invasió de Carles VIII de França , els Medicis van fugir i Mona Lisa que esperava un fill es veié obligada a casar-se a l’any 1495 amb el viudo Francesco del Giocondo , del que reveria el sobrenom de La Gioconda.

Quan Leonardo la retrata (1502-1506) per encàrrec de un cosí del seu exmarit Giulianno de Medicis, La Gioconda nomes tenia 24 anys.

La realització del quadre va tardar dos anys i alguns mes per la seva entrega , es creu que entre altres raons fou per la extraordinaria semblança de La Gioconda amb la mare del pintor.

Quan Leonardo s’instal·là l’any 1515 a França prop de Amboise , al castell de Cloux on hi va morir , s’emporta el retrat de la Monna Lisa fins que fou comprat per el Rei Francesc I, i  va romandre en  les col·leccions reals fins  el 1805  que Napoleo assigna l’obra al museu del Louvre.

En el any 1911 un tal Vincenzo Perugia va robar el quadre i el porta a Itàlia per vendre’l a un antiquari de Florència que el denuncià. Abans de torna’l el famós quadre a França fou exposat durant uns dies a les ciutats de Florència , Roma i Milà.

La Mona Lisa morir l’any 1516 als 37 anys , en l’actualitat es uns dels quadres mes visitats del mon on els visitants encara intentant esbrinar el secret de la coneguda i enigmàtica imatge exposada en el museu de el Louvre.    

     

CURIOSITATS MEDIQUES : ESTERNUTS

ESTERNUTS

L’esternut una expulsió brusca i sorollosa de l’aire , per el nas i la boca provocada per una excitació de les vies respiratòries , i que tan poques vegades podem evitar.

En temps remots , els egipcis i també els grecs veien en els esternuts un auguri. Així dons era bona senyal eixabuirar per la tarda , mentre que fer-ho al aixecar-se del llit o de la taula podria ser nefast.

El que eixabuirava justament al néixer era tingut per una persona benaurada , l’esternut a la dreta es considerava un molt bon auguri , mentre que a l’esquerra era totalment el contrari. En ambdós casos els grecs solien dir “ Viviu ” o “ Que Zeus et protegeixi ”, els romans feien servir l’expressió “ Salve ”.

Es diu que l’epidèmia de pesta que va assotar Roma l’any 591, sota el pontificat de Gregori I , els afectats morien eixabuirant , aleshores quan algú esternudava feien servir l’expressió “Que Deu et beneeixi”, que temps mes tard es simplificaria dient “Salut” o “Jesús” en les comunitats cristianes , i tota mena de expressions semblants.

Avicenna , metge i filòsof persa (980-1037) al descriure la simptomatologia de una epidèmia de verola , deia que “l’esternut continuat  anuncia el principi de la malaltia”  i per tant quan se sentia algú a fer-ho es demanava a Deu , que l’apartes del perill.

L’escriptor francès del segle XVI , Montaine ens diu que l’esternut a diferencia d’altres “ventositats” no se li dona cap censura i te els tributs de honrat.

I per últim l’erudit basc guipuscoà , Justo Gárate , ens diu que la salutació rere un esternut es va començar a utilitzar a l’Africa en el segle VI , amb motiu de l’aparició d’una epidèmia i foren els àrabs qui  varen propagar la costum de nombrar o invocar a la divinitat.     

      

GRANS CIUTATS: NEW YORK

NEW YORK – THE BIG APPLE

New York , la ciutat mes poblada dels Estats Units d’Amèrica , també coneguda a tot el mon com “ the big apple “ , l’origen d’anomenar-la així es remunta als anys 20. En l’argot dels musics de color de jazz , el vocable “ apple “ s’utilitzava com a sinònim de ciutat , per exemple classificaven las ciutats on tocaven en : “little apples“, “big apples” i   “rotten apples” , però nomes New York va rebre aquest títol degut a que era on s’hi trobaven els clubs de jazz mes notables i prestigiosos als qui acudien el públic mes selecta de l’època.

L’expressió es va estendre molt de pressa i no nomes entre els musics de jazz , sinó que de seguida es feu tan popular que arreu del mon la van començar anomenar-la així.

L’holandès Peter Minuit  va comprar la illa de Manhattan a la tribu dels indis Algonquin a canvi de eines i quincalla per valor de uns  24 dòlars.

Fou fundada com a port comercial per els holandesos i en un primer moment s’anomena New Amsterdam.

Durant un any fou la capital dels Estats Units des de 1789 fins 1790.

El preu mig de una habitació d’un hotel es de 267 dòlars , per el voltant de 50 milions de turistes que visiten  la ciutat.

Els taxis grocs de la gran ciutat son d’aquest color perquè John Hertz fundador de la companyia s’assabentà a traves d’un estudi que el groc era el color que mes fàcilment pot percebre l’ull humà.

Hi ha mes de 12700 taxis oficials  , mes de 18.600  restaurants i establiments de menjar ràpid. Mes o menys el cost d’un sopar a New York es de 39’43 dòlars apart dels mes de 4000 llocs de menjar ambulant.

Per acabar dir-vos que hi viuen segons el cens de l’any 2023 la ciutat consta de  8.200.000 habitants.

  

ORIGENS : LA CORBATA

LA CORBATA

L’ús de la corbata es remunta a la segona meitat del segle XVII , amb la inclusió  en el exercit del Rei Lluis XIV de França , de un regiment croata.

Aquest regiment usava aquest complement com a distintiu , d’aquí passar a nomes ser us per els oficials francesos i posteriorment passar a la cort , ja com un signe de elegància.

Paral·lelament per aquest temps començà a configurar-se el vestit masculí : la casaca (antecedent de l’americana) , apareixen també les primeres armilles i es comença també a introduir la corbata que en un principi no es feia el nus , sinó que senzillament es posava al coll com una bufanda.

A partir de l’any 1740 es deixen de fer servir i son substituïdes per una mena de collar blanc emmidonat amb una cinta de color negre i tot plegat rebia el nom de “ solitari o xorrera”.

En el segle XIX , s’institucionalitza el seu us. Es l’època dels romàntics i comencen a sortir els dandis per qui la corbata es converteix en un dels mes importants accessoris de la seva vestimenta .

L’any 1812 apareix un llibre editat per H. Le Blanc que portava com a títol “ L’art de fer-se el nus a la corbata” en que explicava ni mes ni menys que 32 formes de fer-ho.

    

GRANS OBRES : ESCULTURES

ESCULTURES

En el any 280 Ac , l’escultor Xares , va començar el que seria la famosa i gran estàtua de bronze de la antiguitat amb els seus 36 metres de alçada i coneguda arreu del mon com una de les set meravelles del mon amb el nom de “ el Colós de Rodas”. Que durá a l’entrada del port 46 anys, ja que l’any 244 aC un fort terratrèmol la destruí, i les restes van restar on havien caigut fins que en el any 653 un jueu les comprar per 900 camells com a ferralla que irremeiablement foren fosos

Neró , el vanitós emperador romà , va fer cridar l’escultor Zenodor i li ordenar la construcció de una enorme efígie de la seva persona, l’estàtua mesurava 32’5 metres de cap a peus , però aquest intent de testimoniar a perpetuïtat la seva gloria mori amb ell després del seu suïcidi l’any 68. Poc després l’estàtua fou dedicada al Deu Apol·lo per l’emperador August com al seu Deu personal.

Però les grans escultures s’han construït en els temps moderns , com l’estàtua de la Llibertat  de Nova York , oficialment batejada com “La Llibertat il·lumina el mon”. Dissenyada per Gustave Eiffel i construïda per l’escultor Augusto Bortholdi amb  96 metres  d’alçada des de la base fins a la punta de la flama. Fou regalada per França l’any 1886 per commemorar el naixement dels Estats Units i l’amistat entre les dues nacions.

Una altre estàtua , la mes gran del mon , mesura 82 metres des de la base fins a la punta de l’espasa que porta a la ma dreta , es una figura femenina “La Mare Terra” situada a les afores de Volgograd (Rússia)  dissenyada l’any 1967 per Yevgeyi Vuchetich per commemorar la batalla de Stalingrad.

I per acabar nomenar també las cares de 18’3 metres cada una dels quatre presidents dels Estats Units Washington, Lincoln, Jefferson i Theodore Roosevelt obra del escultor Gutzon Borglum , al mont Rushmore , en Colinas Negras de Dakota .

GRANS VIATGERS : PITEAS

 PITEAS, EL GRAN NAVEGANT

Piteas l’home gran navegant i geògraf grec del segle IV aC a la tornada de un dels seus viatges per l’atlàntic nord va dir de Gran Bretanya:

“..... la illa te una densa vegetació , i un clima extremadament fred , els seus habitants son de una hospitalitat poc habitual i amb maneres molt gentils. La seva alimentació es molt poc variada , i molt diferent del luxe que emana de la riquesa, aquesta terra te molts reis i grans potentats que la majoria viuen en concòrdia......”

Però ningú a l’any 310 aC es va creure al famós navegant nascut en la colònia grega de Marsella. Durant molts anys els historiadors no van donar crèdit a les descripcions dels seus viatges que les consideraven obres mestres de la imaginació.

“..... les gents de Britannia , son de costums molt senzilles i estan molt lluny de les complicacions de la vida moderna ,no beuen vi sinó un licor produït per la fermentació de la civada que anomenen Curmi....”.

Per aquells temps les aigües del Atlàntic nord eren desconegudes per els grecs , com es podien creure que hi havia blocs de gel mes grans que les seves naus flotant  en el mar , no es creien que mes al nord el mar estava glaçat i el sol no es posava mai.

Tal va ser el descrèdit que guanyar Piteas que el famós historiador i geògraf grec Estrabó ( 63a aC) ens en parla :

..... Piteas ens diu de Thule ( que es tenia aleshores per una terra molt septentrional no descoberta ) es troba a un dia de navegació del mar glaçat , i diu que ho ha vist amb els seus propis ulls o així ens ho vol fer creure ......

Nomes en queden dos fragments dels llibres de Piteas : l’Oceà i Descripció de Terra ,  els seus viatges per el nord des de Marsella duraren sis anys , va navegar al voltant de Gran Bretanya , també ens explica que visitar les mines d’estany de Cornualles, sembla ser dons que Piteas es va passá la resta de la seva vida intentant convèncer als seus contemporanis.

HEROINES.CAT:ELISENDA DE SANT CLIMENT

ELISENDA DE SANT CLIMENT 

Dama de segle XIII , que vivia a Pollença amb el marit i una filla, quan caigueren presoners dels pirates tunisencs que atacaven les costes mallorquines. A Tunis , l’emir dit pels cristians Miralmomoni prengué per muller la joveníssima filla d’Elisenda , Guillemona que es canvia el nom per el de Rocaia. Fou per aquest temps que mori el marit d’Elisenda , i ella resta al palau de l’emir fins que es casá en segones núpcies amb el famós mercader Arnau de Solsona , un lleidatà que comercialitzava molt activament per tota la Mediterrània i molt especialment amb els territoris sarraïns.

Elisenda anar a viure amb el seu nou marit a Lleida , que sense ell saber-ho,s’endugué de Tunis una relíquia que era considerada com el “Sant Drap”, segons la llegenda era el bolquer amb que la Mare de Deu va embolcallar Jesús just acabat de néixer.

Li havia estat donada en secret per la seva filla, que es queda al palau de l’emir i preferia que la relíquia passes a terres cristianes. Poc després l’emir entaulava una acció diplomàtica davant el rei Jaume I, demanant la restitució del Sant Drap acusant directament a Elisenda de haver-lo robat.

El marit Arnau de Solsona , ignorant el robatori comes per mare i filla , negà l’acusació contra la seva esposa i fins i tot fou empresonat per ordre del rei per complaure a l’emir. Tenint per defensor el famós i prestigiós jurista Guillem Sasala que acabaren per resoldre el plet mitjançant el pagament de 3000 doblons d’or tot i que Elisenda mai es confessar possessora de la relíquia. Nomes davant del seu marit i ja trobant-se a les portes de la mort reconegué el fet i li lliura la relíquia fins aleshores ben amagada.

Al  l’any 1297  i ja a punt de morir , Arnau de Solsona faria donació del Sant Drap al bisbe de Lleida Guerau d’Andria , que hi seria venerat fins l’any 1936.