La maledicció de Tutankamon: mite o realitat?
Poques històries arqueològiques han generat tantes llegendes com el descobriment de la tomba de Tutankamon l’any 1922. Des d’aleshores, una sèrie de morts i esdeveniments estranys van alimentar la creença que el faraó havia llançat una maledicció contra aquells que gosessin pertorbar el seu descans etern.
L’anomenada “maledicció del faraó” es va convertir ràpidament en un dels grans misteris del segle XX.
El descobriment de la tomba
El novembre de 1922, l’arqueòleg Howard Carter i Lord Carnarvon van aconseguir obrir la tomba del jove faraó Tutankamon a la Vall dels Reis, a Egipte.
La descoberta va ser extraordinària. A diferència d’altres tombes saquejades segles abans, gran part del tresor funerari encara es conservava intacte.
Segons la llegenda, el mateix dia que els arqueòlegs van travessar el llindar de la tomba es van produir fets estranys. Es va aixecar una forta tempesta de sorra mentre un falcó —símbol de la reialesa egípcia— sobrevolava l’entrada abans de dirigir-se cap a l’oest, el misteriós “més enllà” de les creences egípcies.
La mort de Lord Carnarvon
Cinc mesos després del descobriment, Lord Carnarvon va patir la picada d’un mosquit a la galta esquerra. La ferida es va infectar i, debilitat per una septicèmia, va emmalaltir de pneumònia.
Va morir al Caire el 5 d’abril de 1923 a la 1.55 de la matinada.
La llegenda assegura que, en el mateix instant de la seva mort, les llums de la ciutat es van apagar sobtadament. Al mateix temps, a la seva residència de Hampshire, a Anglaterra, el seu gos hauria començat a udolar abans de morir també.
Posteriorment, en examinar la mòmia de Tutankamon, alguns van afirmar haver descobert una petita marca a la galta esquerra del faraó, semblant al lloc on Carnarvon havia rebut la picada.
Una cadena de morts misterioses
Després de la mort de Carnarvon, la premsa va començar a relacionar altres defuncions amb la suposada maledicció.
Aubrey Herbert, germanastre de Carnarvon, va morir de peritonitis. El magnat nord-americà Ali Jay Gould va morir de pneumònia poc després de visitar la tomba, mentre que el milionari sud-africà Woolf Joel va morir després d’una caiguda.
Richard Bethell, secretari de Howard Carter i encarregat de catalogar part del tresor, va aparèixer mort el 1929 en circumstàncies mai del tot aclarides. Mesos després, el seu pare, Lord Westbury, es va suïcidar llançant-se per una finestra. A la seva habitació conservava un gerro d’alabastre procedent de la tomba de Tutankamon.
Durant els anys següents van morir altres persones relacionades amb el descobriment, encara que moltes d’elles ho van fer per causes naturals.
Howard Carter i el final de la llegenda
Curiosament, l’home més vinculat al descobriment mai no va creure en la maledicció.
Howard Carter va continuar treballant durant anys en l’estudi de la tomba i va morir el 1939 per causes naturals, als 64 anys.
La seva longevitat va ser utilitzada per molts historiadors per qüestionar la suposada maledicció.
El misteri continua
La llegenda no va acabar aquí.
L’any 1966, quan el govern egipci va autoritzar el trasllat dels tresors de Tutankamon a una exposició a París, Mohamed Ibrahim, director d’antiguitats egípcies, es va mostrar contrari a la sortida de les peces per temor a la maledicció.
Poc després d’una reunió oficial al Caire, Ibrahim va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies més tard.
Maldicció o coincidència?
Encara que la majoria d’historiadors consideren que l’anomenada “maledicció del faraó” va ser amplificada per la premsa i pel gust de l’època pel sobrenatural, les estranyes coincidències van contribuir a crear una de les llegendes més famoses de l’arqueologia moderna.
Més d’un segle després del descobriment de la tomba, el misteri de Tutankamon continua fascinant el món.
