Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositatshistoriques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris curiositatshistoriques. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de maig del 2026

LA MALEDICCIÓ DE TUTANKAMON

 

La maledicció de Tutankamon: mite o realitat?

Poques històries arqueològiques han generat tantes llegendes com el descobriment de la tomba de Tutankamon l’any 1922. Des d’aleshores, una sèrie de morts i esdeveniments estranys van alimentar la creença que el faraó havia llançat una maledicció contra aquells que gosessin pertorbar el seu descans etern.

L’anomenada “maledicció del faraó” es va convertir ràpidament en un dels grans misteris del segle XX.

El descobriment de la tomba

El novembre de 1922, l’arqueòleg Howard Carter i Lord Carnarvon van aconseguir obrir la tomba del jove faraó Tutankamon a la Vall dels Reis, a Egipte.

La descoberta va ser extraordinària. A diferència d’altres tombes saquejades segles abans, gran part del tresor funerari encara es conservava intacte.

Segons la llegenda, el mateix dia que els arqueòlegs van travessar el llindar de la tomba es van produir fets estranys. Es va aixecar una forta tempesta de sorra mentre un falcó —símbol de la reialesa egípcia— sobrevolava l’entrada abans de dirigir-se cap a l’oest, el misteriós “més enllà” de les creences egípcies.

La mort de Lord Carnarvon

Cinc mesos després del descobriment, Lord Carnarvon va patir la picada d’un mosquit a la galta esquerra. La ferida es va infectar i, debilitat per una septicèmia, va emmalaltir de pneumònia.

Va morir al Caire el 5 d’abril de 1923 a la 1.55 de la matinada.

La llegenda assegura que, en el mateix instant de la seva mort, les llums de la ciutat es van apagar sobtadament. Al mateix temps, a la seva residència de Hampshire, a Anglaterra, el seu gos hauria començat a udolar abans de morir també.

Posteriorment, en examinar la mòmia de Tutankamon, alguns van afirmar haver descobert una petita marca a la galta esquerra del faraó, semblant al lloc on Carnarvon havia rebut la picada.

Una cadena de morts misterioses

Després de la mort de Carnarvon, la premsa va començar a relacionar altres defuncions amb la suposada maledicció.

Aubrey Herbert, germanastre de Carnarvon, va morir de peritonitis. El magnat nord-americà Ali Jay Gould va morir de pneumònia poc després de visitar la tomba, mentre que el milionari sud-africà Woolf Joel va morir després d’una caiguda.

Richard Bethell, secretari de Howard Carter i encarregat de catalogar part del tresor, va aparèixer mort el 1929 en circumstàncies mai del tot aclarides. Mesos després, el seu pare, Lord Westbury, es va suïcidar llançant-se per una finestra. A la seva habitació conservava un gerro d’alabastre procedent de la tomba de Tutankamon.

Durant els anys següents van morir altres persones relacionades amb el descobriment, encara que moltes d’elles ho van fer per causes naturals.

Howard Carter i el final de la llegenda

Curiosament, l’home més vinculat al descobriment mai no va creure en la maledicció.

Howard Carter va continuar treballant durant anys en l’estudi de la tomba i va morir el 1939 per causes naturals, als 64 anys.

La seva longevitat va ser utilitzada per molts historiadors per qüestionar la suposada maledicció.

El misteri continua

La llegenda no va acabar aquí.

L’any 1966, quan el govern egipci va autoritzar el trasllat dels tresors de Tutankamon a una exposició a París, Mohamed Ibrahim, director d’antiguitats egípcies, es va mostrar contrari a la sortida de les peces per temor a la maledicció.

Poc després d’una reunió oficial al Caire, Ibrahim va ser atropellat per un automòbil i va morir dos dies més tard.

Maldicció o coincidència?

Encara que la majoria d’historiadors consideren que l’anomenada “maledicció del faraó” va ser amplificada per la premsa i pel gust de l’època pel sobrenatural, les estranyes coincidències van contribuir a crear una de les llegendes més famoses de l’arqueologia moderna.

Més d’un segle després del descobriment de la tomba, el misteri de Tutankamon continua fascinant el món.

dilluns, 25 de maig del 2026

LA MÀGIA DEL NÚMERO 7

 

PER QUÉ EL NÚMERO 7 ES MÀGIC

El més sorprenent del número 7 no és només que aparegui en moltes cultures, sinó que civilitzacions que no tenien contacte entre elles li van donar importància de manera independent. Això ha fet que durant segles s’hagi considerat un número gairebé universal.

Al llarg de la història, pocs números han tingut tanta càrrega simbòlica com el 7. Des de les primeres civilitzacions antigues fins a les religions modernes i la cultura popular actual, aquest número ha estat associat amb la perfecció, la sort, el misteri i l’ordre de l’univers.

La presència constant del 7 en tradicions religioses, mites i costums ha contribuït a convertir-lo en un dels números més coneguts i simbòlics del món

Els antics orígens del número 7

La importància del número 7 ja apareixia a les antigues civilitzacions de Mesopotàmia. Els babilonis observaven set grans astres visibles a simple vista al cel: el Sol, la Lluna i cinc planetes. Aquesta observació astronòmica va influir en la creació de la setmana de set dies, una divisió del temps que posteriorment adoptaren grecs, romans i moltes altres cultures.

Com va arribar aquesta xifra a tan extraordinària importància? Pitàgoras , nascut a Samos cap a l’any 570 aC , va reiterar lo que els mags i sacerdots de l’època ja sabien o es pensaven : els números son alguna cosa mes que un simple instrument per el càlcul.

El filòsof grec Aristòtil (350 Ac) s’imaginava la volta de l’univers composta per set capes diferents , cada de les quals girava independentment al voltant de la terra i a diferent velocitat de les altres. El Sol i la Lluna es traslladaven per aquestes capes , avui en dia es recorda aquesta visió com “ el setè cel”.

Set eren els herois que sota comandament de Teseu , anaren contra Tebes , la ciutat de les set portes , set nois i set noies verges tenia que enviar Atenes durant set vegades set anys a Creta ,al laberint de Minos.

Les religions i el número 7

Moltes religions han atribuït un valor especial al número 7. A la tradició jueva i cristiana, Déu va crear el món en sis dies i va descansar el setè. Aquest relat bíblic va donar una gran importància simbòlica al número.

El 7 apareix també en nombrosos elements religiosos: els set pecats capitals, les set virtuts, els set sagraments, els set dies de la Creació. Al setè dia descansaràs diu l’antiga llei hebrea , cada setè any es deixaven els camps sense treballar, els canelobres del temple tenien set braços , que eren els astres coneguts aleshores i per ells els ulls de Deu. A l’islam també existeix la idea dels set cels, mentre que en altres cultures orientals el 7 sovint simbolitza perfecció o espiritualitat. A l’islam també existeix la idea dels set cels, mentre que en altres cultures orientals el 7 sovint simbolitza perfecció o espiritualitat.    

Altres símbols d’aquest fascinant número

Fa mes de dos mil·lennis , que els grecs nomenaven set savis entre els seus filòsofs, i també cal recordar les set meravelles del món antic. Una llista de persones i de construccions extraordinàries que simbolitzaven el coneixement i el poder de les grans civilitzacions.

Avui en dia encara fem servir  els set dies de la setmana tots dedicats als mateixos set astres coneguts de l’antigor. I aquest màgic número apareix en molts altres àmbits: les set notes musicals, els set colors tradicionals de l’arc de Sant Martí, els set continents, els set mars i també els set dies de la setmana. Aquestes repeticions reforçant la idea de que aquest número es especial.

Astronomia, religió, música, superstició i cultura popular han contribuït durant mil·lennis a construir la idea que el 7 és un número diferent dels altres. Encara que avui moltes d’aquestes creences siguin considerades simbòliques o culturals, el número 7 continua despertant curiositat i mantenint una presència molt forta en la imaginació col·lectiva.

diumenge, 6 de novembre del 2016

COINCIDENCIES

COINCIDENCIES

LA MORT DE DOS PRESIDENTS


Els Estats Units Americans en la seva curta historia , saben aprofitar molt be els esdeveniments que tenen certa rellevancia , i per aixo la resta de paisos arreu del mon en solem quedar tot sovint meravellats.
Els assasinats dels presidents nortamericans , Abraham Lincoln i John Fitzgerald Kennedy estan vinculats en una serie de aconteixements que per la seva extensio i exactitud ens porten a una cadena de fatals coincidencies.

 -  Abraham Lincoln ,fou el-legit per primera vegada al congres en 1846 , Kennedy ho fou exactament 100 anys despres en 1946.

 -  Lincoln fou el 16º President dels Estats Units  el 6 de novembre 1860 , Kennedy fou el 35º President el 8 de novembre de 1960 , exactament 100 anys despres.

 -  Despres de la seva mort , ambdos foren succeits per dos Presidents surenys de cognom Johnson , Andrew Johnson nascut el 1808 , i Lindon Johnson nascut el 1908 100 anys despres.

 -  John Wilkes Booth , l'hme que va matar a Lincoln va neixer el 1839 , i Lee Harvey Oswald assasi de Kennedy  nasqué el 1939 , 100 anys despres . Els dos eren surenys i els dos van morir de un tret abans de arribar a judici.
 
 -  Booth va cometre el seu crim en un teatre i anar a amagarse en un magatzem , i Oswald va disparar a Kennedy des de la finestra de un magatzem i es refugia en un teatre.

 -  El dia que fou assasinat  , Lincoln va dir a un guardia , William H.Crook:" - Crec que hi ha gent que em volen matar.... i sens dubte que ho faran ..... Si han de fer-ho , ningu ni res  ho podra evitar.
Kennedy , sense sospitar res va dir aquell fatidic dia a la seva dona Jackie i al seu cconseller personal : " - Si algu volgues matar al President dels Estats Units no li seria gens dificil ,  tot el que tindria de fer es pujar a un edifici alt amb un rifle telescopic i disparar, ningu ho podria evitar."
 
-  Lincoln i Kennedy , eren els dos uns grans defensors de els drets civilsi ambdos foren morts un divendres de un tret al cap estan les seves esposes al costat seu.

 -  Lincoln fou assassinat en el teatre Ford , i Kennedy trobar la mort en un automovil de la Ford Motor Company , un Lincoln.

 -  Per ultim un altre fatal coincidencia , Lincoln tenia un secretari de nom Kennedy que li aconssellar que no anes a Wasington al teatre , i Kennedy tenia un secretari de nom Lincoln que l'adverti firmement que aquell dia no anes a la ciutat de Dallas.