HEROINES.CAT: NA MERCADERA DE PERALADA

NA MERCADERA DE PERALADA

Personatge que ha esdevingut famós per la seva heroïcitat davant les tropes franceses de Felip III L’ Ardit , durant el setge de la vila de Peralada l’any 1285 , que hi feu presoner un cavaller francès.

Ramon Muntaner així ens ho explica en el capítol numero124 de la seva “ Crònica “.

A la vila de Peralada , hi vivia una dona anomenada Mercadera que hi regentava una botiga de merceria. Un dia anar al seu hort per collir unes cols , la host francesa havien acampat just al davant, per aquest motiu es vestir amb una gonella d’home (peça de vestir , composta de cos i falda mes o menys llarga que tan portaven homes com dones) agafar una llança , amb una espasa al cinto  i un escut.

Al acostar-se a l’hort sentir unes campanetes i va veure un cavaller francès amb el seu cavall que portava un pitrall de campanetes , el cavaller en veure-la s’acosta i ella que no tenia sortida li dona un cop de llança que li travessar la cuixa , la sella i arribar a tocar el cavall. L’animal al sentir-se ferit comença a dona cops i aixecar-se per davant i per darrera tot esquivat , ella agafar l’espasa i va ferir al cavall del cap que cada mig estabornit , va agafar-lo per les regnes i cridar:

-      Cavaller sous mort sinó us rendiu

El cavaller al veure de prop la seva  mort , es rendí a ella que li va treure la llança de la cuixa , i se l’emporta dintre la vila. Les gents de la vila i el rei amb el seu infant li feren explicar centes de vegades tal com havien anat els fets, es quedar amb el cavall i les armes del cavaller a mes dels dos-cents florins que aquest pagar per el seu rescat .

Se sap que l’any 1325 Na Mercadera encara vivia a la mateixa vila de Peralada.

SCOTLAND THE BRAVE

WHA’S LIKE US

DAMN FEW AND THEY’RE & DEID

The average Englishman in the home he calls his castle slips into his natural costume.

A shabby raincoat, patented by chemist Charles Macintosh from Glasgow, Scotland.

In route to his office he strides along the English lane, surfaced by John McAdam of Ayr, Scotland.

He drives an English car filted with tyres invented by John Boyd Dunlop of Dreghorn, Scotland.

At the office he receives the mail bearing adhesive stamps invented by James Chalmers of Dundee, Scotland.

During the day he uses the telephone invented by Alexander Graham Bell born in Edinburgh, Scotland.

At home in the evening his daughter pedals her bicycle invented by Kirkpatrick Macmillan, Blacksmith of Dumfries, Scotland.

He watches the news on TV an invention of John Logie Baird of Helensburgh, Scotland and hears an item about the US. Navy founded by John Paul Jones of Kirkbean, Scotland.

He has by now been reminded too much of Scotland and in desperation he picks up the Bible only to find that, the first man mentioned in the good book is a scot “King James VI” who authorised its translation.

Nowhere can an English man turn to escape the ingenuity of the scots.

He could take the drink but the scots make the best in the world.

He could take a rifle and end it all but the breech loading rifle was invented by Captain Patrick Ferguson of Pitfours, Scotland.

If he escaped death, he could find himself, on an operating table injected with penicillin, discovered by Alexander Fleming of Darvel, Scotland. And given an anaesthetic, discovered by Sir James Young Simpson of Bathgate, Scotland.

Out of anaesthetic he would find no comfort in learning that he was as safe as the Bank of England founded by William Paterson of Dumfries, Scotland.

Perhaps only remaining hope would be to get would entitle him to ask…………….. “ WHA’S LIKE US”

     

ORIGENS:ELS JOCS OLÍMPICS

ELS JOCS OLÍMPICS

Instituïts  segons la llegenda per l’heroi i semi-deu Hèracles  formaven part de de les mes antigues i famoses festes nacionals gregues. Es celebraven cada quatre anys a la ciutat d’Olímpia i durant el  període entre uns jocs i els altres s’anomenava Olimpíada.

Històricament l’any 776 aC , apareix com la data de la primera celebració  se sap per la llista dels vencedors escrita per Hipies d’Elide al segle V aC. La popularitat va créixer tan que en poc temps i acudirien atletes de tota Grècia i també de les colònies que hi havia aleshores a Occident i a Orient.

El recinte on es celebraven els jocs era considerat sagrat s’anomenava l’Altis , i estava prohibit la presencia d’exercits armats en tot el seu contorn. En un principi els jocs es feien en un sol dia , però a partir del 432 aC ja duraven cinc dies , el dia inaugural dedicat a cerimònies religioses , tres dies de competicions , i el dia de clausura amb homenatge als vencedors.

Els exercicis gimnàstics constituïen la part central dels jocs , però amb el temps si n’hi anaren afegint , la lluita , el pentatló , el pugilat , (boxa) les curses de cavalls i quadrigues , el pancraci ( una lluita que hi dura poc per la seva perillositat , ja que tot valia ).

El cinquè dia els vencedors eren coronats amb un branquilló de olivera borda ,ereccions d’estàtues, la dedicació dels epinicis (himnes triomfals) dels poetes famosos de l’època. Durant tota l’antiguitat els jocs van adquirir un caràcter llegendari fins que Teodosi els prohibir al 393 , i fins el segle XIX ( juny de  1894) que foren restaurats per Pierre de Freddy, baró de Coubertin , i ja en el mateix any es funda també el COI , (Comitè Olímpic Internacional).

I per acabar recordar que a l’any 1992 aquest llegendaris jocs es celebraren a la ciutat de Barcelona.

SEGLE XIX (METGES)

METGES (SEGLE XIX) 

Un dels grans descobriments del segle XIX fou el de l’anestesia , al 1842 , per el jove metge Crawford Williamson Long , qui va realitzar una intervenció  sense dolor amb èxit ,al 30 de març del mateix any a James Venables que estava afectat per dos petits tumors al cap .

Abans de aquesta gran fita , els metges intentaven narcotitzar els pacients que havien de operar amb tècniques molt rudimentàries en el mon de la medicina com era : semi asfixiar-los , emborratxar-los , congelar la part del cos que anaven a intervenir , o be fer-los inhalar el fum de plantes narcòtiques , aquest eren el mètodes mes comuns.

En aquests temps la reputació del cirurgians venia donada segons la rapidesa i destresa en que manejaven el escalpel (una mena de bisturí) En el segle XVIII , el doctor William Cheselden , del Hospital Saint Tomàs de Londres , tardava menys de un minut en tallar i ficar el dit per extreure una pedra de la bufeta urinària. Mes tard ja en el segle XIX , el doctor Robert Linston de University College va  adquirir certa fama per el temps que tardava en amputar una cama, menys de 30 segons.

A principis d’aquest segle , França importava anualment entre 30 i 40 milions de sangoneres , que eren utilitzades per els metges per eliminar la sang en les picades de serps i també com anticoagulant en la cirurgia , a causa d’aquest motiu les sangoneres varen estar en perill d’extinció.

En Anglaterra , durant la primera meitat del segle XIX , les escoles de medicina requerien tants cadàvers per les practiques dels estudiants que era una forma i un veritable  morbós mercat negre.

John William Burke i William Hare juntament amb el professor d’anatomia de la universitat d’Edimburg, el seu principal client ,foren penjats de la forca a l’any 1930 , se’ls hi atribuïen entre 15 i 30 assassinats.   

FRANCO EL DICTADOR

FRANCO EL DICTADOR

 Plutarc amb la seva obra mes coneguda , Vides Paral·leles ja ens parla de coincidències i comparacions entre personatges diferents , en aquesta obra entre grecs i romans com per exemple les vides de Alexandre Magna i Juli Cèsar. Jo mateix , vaig publicar en aquest blog les coincidències entre els dos presidents americans  Abraham  Lincoln i John f. Kennedy , però en aquest cas no es tracta de comparar entre personatges diferents sinó una sola persona ,que enllaça el principi i final d’una guerra amb la seva mort, ni mes ni menys que el dictador F. Franco.

La guerra civil espanyola esclata un 18 de juliol de l’any 1936 , i acaba el dia 1 d’abril de l’any 1939 , amb la famosa frase de “Españoles , la guerra ha terminado”. Si tenim en compte que el dia després el 2 d’abril de 1939 comença la Era Franco , una dictadura que va durar uns quaranta anys

Tinguem en compte les xifres que ens dona la historia , la veritat que amb una simple suma el resultat es acollonant sinó fixeu-vos  be :

Si sumen la data de l’esclat de  la guerra 18-7 36 amb la de la nova era Franco 2-4-39 en dona el resultat esfereïdor.

18 – 7 – 36

   2 – 4 – 39

20 – 11 – 75

Sumant el dies amb dies , els mesos amb mesos i els anys amb anys ens dona la data de la mort del dictador.

Hem de creure dons que potser tots tenim un destí escrit , o tenia  aquest home un fet diferencial que ell mateix es va predeterminar el seu propi destí , o es senzillament una simple coincidència ,  això no ho sabrem mai.

 

ORIGENS : EL FUTBOL

FUTBOL

Moltes de  les antigues cultures des de l’egípcia a l’asteca , ja es coneixien els jocs rituals de pilota. A la Xina , en el segle III abans de Crist, existia el ts’uchu  un esport semblant al futbol. Que consistia en introduir ,amb el peu una pilota de cuiro dins un cistell. Al Japó, el kemani va entusiasmar en el segle VII, però solament entre els cortesans mes distingits , els jugadors es disposaven en cercle i es passaven la pilota tan de temps com fora possible sense que toques al terra i ja tenien unes sabates especials nomes per aquest joc.

Les arrels mes antigues i directes del futbol podrien trobar-se en els jocs de pilota que els antics romans portaren a Gran Bretanya durant la seva ocupació. La gran passió que va generà aquest joc entre els anglesos , hi queda tan adaptat i habituat , que en els segles XIV i XV les autoritats es veieren obligades a fer prohibicions sobre el joc degut al furor que ocasionava, no es d’estranyar dons que amb aquesta fascinació Anglaterra es convertís en el país natal del futbol modern.

El 26 d’octubre de l’any 1863 es fundà la primera federació de clubs del món   (Football Association ) i en el any 1882 començava a exercir la International Board la mes alta instancia que regulava tot lo referent a aquest esport. A l’any 1904 es creava la FIFA (Federació Internacional de Futbol Associació) on s’hi integren totes les federacions nacionals d’aquest esport.

A Espanya fou reconegut com a esport professional a l’any 1928 al crear-se el Campionat de Lliga , (que la guanyar al Futbol Club Barcelona) , dos anys mes tard  1930 s’organitzava el primer campionat internacional.

La resta ja és historia

ENCAIXADA DE MANS

L’origen de l’encaixada de mans es perd en la nit dels temps. Es remunta a més de cinc mil anys d’antiguitat, tal com testimonien alguns jeroglífics egipcis que representen pactes entre homes o entre deïtats que s’estrenyen les mans en senyal d’acord.

Un dels antecedents més importants prové de Babilònia, cap a l’any 1800 aC. Durant les festivitats de l’Any Nou, el monarca babilònic havia de realitzar un acte de submissió davant Marduk, la divinitat suprema de Babilònia. Aquest ritual consistia a dirigir-se fins a l’estàtua del déu i agafar-li la mà en senyal de respecte i fidelitat. Quan els assiris van envair Babilònia, i per evitar possibles revoltes del poble conquerit, van mantenir aquesta tradició, la van adoptar com a pròpia i la van estendre per tot el Pròxim Orient.

A Grècia i a Roma també es saludaven encaixant les mans, però d’una manera diferent de l’actual. En lloc d’estrènyer-se la mà, s’agafaven fortament el braç dret. Aquest costum provenia d’un ritual molt antic, nascut en una època marcada pels constants enfrontaments entre pobles i tribus. Quan dos viatgers es trobaven en camins sovint deserts i insegurs, el primer que feien era mostrar les armes i observar la reacció de l’altre. Si cap dels dos mostrava intencions hostils, desaven l’espasa i s’agafaven el braç dret en senyal de confiança i de pau, demostrant així que no tornarien a empunyar l’arma.

Amb el pas del temps, aquesta tradició s’ha convertit en un gest de bona voluntat i cordialitat que ha arribat fins als nostres dies gairebé sense canvis. Avui continuem utilitzant l’encaixada de mans per donar la benvinguda, acomiadar-nos o, senzillament, saludar-no