divendres, 28 de juny del 2024

HISTERIA FEMENINA

 

HISTERIA FEMENINA

Antigament  les dones que presentaven ansietat, canvis d’humor i depressió eren visitades per els metges de l’època, sempre amb el consentiment dels seus marits, quan el metge en qüestió diagnosticava la malaltia que aleshores era denominada “ histèria”.

Al tractament es basava en un massatge pelvic, que tenia la finalitat d’arribar a assolir el “paroxisme histèric” conegut actualment com “orgasme”.

Amb el temps eren tantes les dones que anaven a les consultes per rebre el seu “tractament per la histèria” que al final de la jornada els metges acabaven exhausts i amb les mans engarrotades, per això van decidir inventar un artefacte que produïa vibracions rítmiques i s’arribava mes ràpid i amb mes facilitat al paroxisme histèric de la pacient, sense el massatge manual, tal com es venia fent fins al moment. I vet aquí l’origen del modern  vibrador

El metge britànic Joseph Mortimer Granville, es considerat el pare del vibrador per haver desenvolupat el primer prototip impulsat per bateries, anomenat  Granville’s Hammer en l’any 1883.

Durant aquells temps era vist com un artefacte curatiu, fins i tot les dones mes adinerades, al tenien a casa seva per quan es notaven els brots d’histèria.

Ja en temps mes moderns i amb l’aparició d’aquest aparell a les pel·lícules pornogràfiques, va prendre un caire netament eròtic i sexual i es comença a veure com un instrument pecaminós. 

    

   

dimecres, 26 de juny del 2024

LA PESSETA

 

LA PESSETA

Sabíeu  que la pesseta, la moneda que va estar vigent a l’estat espanyol durant cent trenta-tres anys era d’origen català.

Fins al segle XIX cada regne o territori encunyava les seves pròpies monedes i durant la invasió dels exercits de Napoleó entre el 1808 i 1814 fins i tot alguna moneda francesa era legal en el nostre territori.

Durant aquells temps a Catalunya existia una moneda anomenada “pesseta catalana” encunyada en or i plata que va estar vigent fins el 1850.

Desapareguda la Reina Isabel II,  es va decidir unificar totes les monedes existents. Va ser la banca europea qui va pressionar a l’estat espanyol perquè adoptés una única moneda ( requisit necessari si volia que el rescatessin de la fallida en que estava immers).

I tenia que ser la pesseta catalana, ja que era l’única  amb una industria productiva darrere seu.

El nom de pesseta, prové del diminutiu de peça. Que era el nom popular que tenien els dos rals encunyats per l’arxiduc Carles III de Catalunya a Barcelona en el any 1704.

 

EL TREN I L'ANTIGOR

 

EL TREN I L’ANTIGOR

 

Durant l’època de la reina Victoria en el any 1856, Anglaterra va construir el ferrocarril de l’Índia Oriental que uneix Karachi amb Lahore.

Dos germans John i William Brunton van dirigir aquestes colossals obres. Mentre John s’ocupava del trajecte de la part sud, el seu germà dirigia la construcció de la part nord fis la ciutat de Punjab.

Les característiques del territori feien necessari que el terreny fos macís i amb l’objecte de construir uns fonaments sòlids en John Brunton no parava de pensar on podria trobar aquests reforços per el terreny. No lluny del trajecte que tenia al seu càrrec s’hi trobava Bramindad una ciutat en runes de l’edat Mitjana on hi havia muntanyes de carreus que l’enginyer va agafar tots els que va necessitar. De seguida va comunicar al seu germà com havia solucionat el problema per fer uns macisos fonaments.

William un cop assabentat de la resolució del seu germà, es va dedicar a inspeccionar al terreny que s’estenia entre Multan i Lahore. En poc temps va trobar també una ciutat en runes que a sobre s’hi havia construït la  moderna ciutat de Harappa.

-       “Per fi he trobat els carreus ” – va dir –“bons  i sòlids rajols de pedra” -  

Així fou com començar a desenrunar les antigues runes la ciutat d’Harappa per obtenir els preuats i sòlids fonaments.

Avui en dia hi circulen trens per una via fèrria de 150 Km. Recolzats sobre uns carreus que tenen 3600 anys d’existència, son d’una de les cultures mes antigues de la humanitat i la fortalesa d’aquest carreus es tan gran que encara aguanten el pas de les locomotores modernes.

Mentre el picapedrers d’Harappa, constructors de tal prodigi havien mort  1500 anys abans de el naixement de Crist.              

 

LA TERRA, CASA NOSTRA

 

LA TERRA, CASA NOSTRA

 

La Terra , el tercer planeta  per ordre de distancia al sol, situada a 149,6 milions de kilòmetres i amb un diàmetre de 12.756 km i uns 4500 milions d’anys. Un planeta carregat de vida en que actualment es calcula que existeixen 2 o 3 milions d’espècies diferents d’essers vius. Però en tota la seva historia han existit uns 1000 milions d’espècies ja extintes.

El país amb major quantitat d’habitants es Xina, amb una població de 1400 milions de persones. Per altre costat el país amb menys habitants es Ciutat del Vaticà amb una població al voltant de 800 persones.

El país de menor superfície en km quadrats es l’estat insular de Nauru situat a Oceania amb una superfície total de 21 km2 . En quan al país mes gran  del planeta es Rússia amb una superfície total de 17,1 milions de km2  aproximadament.

Els continents ocupen mes o menys el 29% de la superfície total de la Terra, mentre que els oceans cobreixen el 71% restant.

S’estima que existeixen al voltant de 8,7 milions d’espècies d’animals en la Terra mentre que es calcula que 32.000 especies de peixos en els oceans. Per lo tant la quantitat  d’espècies animals en la terra es molt major que les especies de peixos dels oceans.

Els escull de coral no son solament veritables meravelles naturals, formats per colònies de petits animals anomenats pòlips de coral son l’estructura viva mes gran del planeta.

De  vegetals s’estima que n’hi ha unes 391.000 especies de diferents plantes en tot el mon, en comparació es calcula que hi ha unes 221.000 especies de algues marines. Per lo tant també son lleugerament major en nombre les especies vegetals terràqüies que les marines. Cal tenir també en compte que son solament estimacions i que la quantitat total en ambdós habitats podria ser major o menor.

El 97% de l’aigua de la terra es salada, que es troba en els oceans. Nomes el 2,5% es dolça i d’aquest percentatge, el 68% es troba en forma de glaciars i capes de gel, mentre que la resta es troba en rius, llacs, aqüífers subterranis i en l’atmosfera. D’aquest petit percentatge d’aigua dolça disponible, tan sols una petita fracció es considerada “aigua potable” per el consum humà. De fet es creu que sols el 0.3% d’aigua dolça de tot el món es potable. Per tant la quantitat d’aigua disponible pel consum mundial es molt limitada en comparació de la quantitat total d’aigua del planeta.

La ciutat amb la temperatura mes alta registrada de la historia es Furnace Creek Ranch, ubicada en La Vall de la Mort, Califòrnia (Estats Units). En aquesta població el 10 de juliol 1913 si va registrar una temperatura de 56,7 graus Celsius. I la ciutat mes freda de tot el món es Oymyakon a la Sibèria russa on s’hi ha registrat temperatures tan baixes com -71 graus Celsius.

La Terra l’espai natural on hi convivim una infinitat d’espècies de tot tipus i tots hi tenim una sèrie de recursos que ens serveixen per satisfer les nostres necessitats biològiques, econòmiques, socials i culturals per desenvolupar les nostres  condicions actuals de vida.      

       

 

 

 

C.I.R. 9 EL CAMPAMENTO

 

C.I.R. 9 EL CAMPAMENTO

La presencia del ejército en San Climent Sescebes se remonta a unos cuantos años atrás. El 30 de septiembre de 1927 el Diario de Gerona publicaba que habían finalizado les maniobres militares en el término municipal donde se repetían cada año.

La zona donde se practicaban según el diario El Autonomista del día 12-10-1932 era en la zona limitada por la frontera francesa, la línea del ferrocarril a Portbou, la carretera nacional (NII) y la línea Campmany-Masarac-Llança. El día 14 del mismo mes i año se reunieron todas las fuerzas supervisadas por el General Batet en Sant Climent para hacer prácticas con fuego real, al norte en la línea Vilartolí-Espolla.

En el año 1946 el Comandante de Ingenieros Sánchez Jurado inició los trámites para la constitución del primer campamento, comprando unos terrenos en la ribera del lado derecho del rio Anyet, al NE del pueblo. Se hicieron tres instalaciones simples en forma de barracones (oficinas, cocina i servicios) mientras que de 800 a 1000 reclutas se alojaban en unas tiendas de fotos, que se desmontaban después de los tres únicos meses al año (de marzo a mayo) que duraba la instrucción.

En 1952 el Ministerio del Ejercito decidió comprar más terrenos para ampliarlo i consolidarlo, sustituyendo paulatinamente las tiendas de lona por barracones de madera, mejorando también las instalaciones generales con enfermería, duchas, nueva cocina y comedores.

El campamento se convirtió en el año 1964 en el Centro de Instrucción de Reclutas (CIR) numero 9, el único que había en la IV Región Militar, en Cataluña. Esta decisión comportaba muchas cosas, pero las que tuvieron más incidencia para el pueblo de Sant Climent fue la reforma del calendario de instrucción que pasaba de uno a cuatro reemplazos al año con el aumento de reclutas. Residían en el pequeño municipio y durante todo el año unos 4000 habitantes más, que la mayoría cada tarde tenían un permiso de paseo para salir del recinto militar.

El zenit de los reemplazos eran las juras de bandera, un espectacular signo puntual (cuatro veces al año) del que vivía el pueblo que en aquel momento tenía   un censo de 915 habitantes (1970). A las juras asistían los familiares de los soldados (un cálculo aproximado de unas seis o siete mil personas más) que colapsaban la población, i a la hora de comer todos los pueblos colindantes. Al igual que las carreteras i caminos de acceso, en aquellos tiempos que no había autopistas ni variantes ni circunvalaciones la Nacional II pasaba por los núcleos urbanos las crónicas recogen las grandes colas de transito que se formaban entre Girona i Figueres.

En el año 1986 el plan de modernización del ejército (META) de 1986 hizo desaparecer el CIR 9 como tal. El 26 de septiembre de 1997 el Consejo de Ministros aprobaba la creación de las primeras plazas de soldados profesionales i la supresión de Servicio Militar Obligatorio.  

dimarts, 16 d’abril del 2024

LLENGUA.CAT- DITES POPULARS


 
LA SAVIESA POPULAR

Un petit recull de dites actualment poc usades i malauradament poc practicades avui en dia
-      A cal amic necessitat vés-hi sense ésser cridat.
Frase actualment poc usada i malauradament  poc practicada , en uns temps que molta gent es vanagloria de tenir molts amics,això  si virtuals.
-      Bon viure i no treballar no pot durar.
Aquesta no cal fer cap comentari  ja que per si sol es molt entenedora, el que si cal dir es que segurament cada dia hi ha mes gent que s’ho hauria de agafar al peu de la lletra.
-      Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà.
Ni mes ni menys que deixa parlar, que diguin i deixar que cridin, que parlin, que mentrestant no fan res mes, avui es podria traduir en tota mena de critiques que tothom s’atreveix a fer.
-      Hi ha que dona un aglà, per fer cagar un roure.
Frase que havia sentit molt jo en boca de la meva mare (D.E.P.) i que ens vol dir que molta gent fa petits favors interessadament nomes senzillament per recollir favors mes grans.
-      Menja,menja gat sardina que ja cagaras l’espina.
Una de les meves favorites, i també molt entenedora es allò que es diu ,de tu ves fen que ja et trobaràs les conseqüències.
-      Qui oli remena, les mans se n’unta.
Va com anell al dit per els dies que correm,qui tot sovint administra els diners, te mes fàcil de tant en tant de quedar-se’n una part, potser d’aquí ve allò de “untar”.






























LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

 

LA TUMBA DE LA MISERICORDIA

Poco antes de llegar a la población de Garriguella, muy cerca del antiguo aeródromo Vilajuiga-Garriguella construido por las fuerzas republicanas para proteger el espacio aéreo, marítimo i terrestre de l’Alt Empordà. Hay una lápida de un soldado alemán, en la inscripción se puede leer en alemán – “Aquí cayó el 6 de febrero de 1939 en la lucha por una España nacional Friedrich Windemuth nacido el 27 de mayo de 1915 en Leipzig”. Poco se sabe de este soldado, solo que pertenecía a la temible Legión Cóndor, la aviación que envió Adolf Hitler para ayudar al dictador Francisco Franco, pero es fácil situar su muerte en la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil española.

Fue a finales del conflicto armado, la ciudad de Girona ocupada dos días antes los republicanos se retiran de manera precipitada, mientras los nacionales los asedian sin descanso ni piedad.

El día 6 de febrero, seis aparatos Messerschmitt Bf 109 atacan la base aérea de Vilajuiga-Garriguella con el objetivo de destruir los restos de la aviación enemiga. A primera hora de la mañana el escuadrón empieza a ver “Curtis” que es el nombre que los alemanes daban a los Polikarpov I-15. La mayoría de estos cazas no llegaron a despegar y la destrucción fue casi total, solo uno despegó pilotado por Josep Falcó que precisamente fue el que abatió a Windemuth.

Los familiares del piloto alemán colocaron la lápida donde fue abatido. Este monolito pasara inadvertido durante años. Paradójicamente las muestras de homenaje le llegaran de aquellos que ha querido destruir. Al lado de la lápida hay un ciprés plantado hace ya algunos años por un vecino de Garriguella, Xavier Casellas apodado “Patxé”. Su padre un capitán de infantería i comisario político de la Republica que al finalizar la guerra pasó un año en el campo de concentración de Málaga i cuatro en la prisión de Figueres. Cuando descubrió la lápida la quiso destruir, pero su hijo no solo se lo impidió, sino que plantó el ciprés como símbolo de reconciliación.

Pero lo que más extrañó a los vecinos de la población fue el hecho de que empezaron a aparecer periódicamente ramos de rosas rojas al pie de la lápida. Tiempo después se descubrió que el responsable era Josep Falcó el aviador republicano que con su Polikarpov I-15 había puesto fin a la vida del piloto alemán.

Aquel 6 de febrero de 1939 se cruzaron sus vidas en el cielo del Empordà, el alemán no volvió a su base mientras que Falcó hizo un aterrizaje de emergencia, donde solo quedaban los restos de los “Curtis” humeantes i destrozados entre ellos Falcó encontró un carnet de otro piloto alemán que según el también había derribado a nombre de Hans Nirminger al lado de un Messerschmitt, la Legión Cóndor nunca reconoció esta baja.

Finalizada la guerra Falcó se vería obligado a emprender un tortuoso camino que lo llevaría a los campos de internamiento de Argelers i Gurs. Después pasó a Algeria i a partir de 1964 se estableció en Toulouse veraneando en Roses y fue cuando descubrió la lápida del piloto que abatió en su último combate, la que fue la última batalla aérea de la Guerra Civil. A partir del día aprovechaba cualquier excusa para parar en Garriguella i depositar un ramo de flores al pie de la tumba, justificaba este hecho aludiendo al código de honor de los aviadores. Pero sobretodo alegaba que era consciente de que la incertidumbre del destino habría podido poner fin a su vida en aquel lugar.

-       “Nos encontramos frente a frente i murió el, pero podría haber sido yo”

Confesaba hace algunos años, en todo caso fue Josep Falcó a través de aquel gesto de honor i compasión quien convirtió aquel lugar olvidado en “La Tumba de la Misericordia”. En el año 2022 por la madrugada del 12 de octubre fue destruida por un acto vandálico de algún grupo radical.